Amb Fermín i Raphinha de superherois, el Barça n’hi va fotre un cabàs (7-1), a un trist i gris València. Res a veure amb aquell equip que atemoria el Camp Nou amb el Piojo López quan Van Gaal s’entestava a fer una defensa en línia. Raphinha és la ultrarevelació del curs i ara fins i tot aspira, molt merescudament, a la Pilota d’Or. Marca, defensa, capitaneja. És impagable. Això no és nou. Bé, nou d’enguany, perquè el curs passat lamentàvem, tot s’ha de dir, que ens havien tornat a encolomar una altra toia. No del calibre de Romerito i Rochemback, però no acabava de convèncer. I encara més amb la irrupció per la mateixa banda del nen Lamine Yamal. El mantra que al Barça no es miren bé les posicions quan es fitxa. Doncs això, que Fermín, peça clau en la seva irrupció el curs passat i probablement el blaugrana amb una pitjor ràtio entre qualitat i minuts jugats, es va tornar a destapar amb dos gols i dues assistències. A més de parlar català, posa el peu, és ràpid i té gol i xut. Als Jocs va ser el millor. És vital que entri en l’equació amb rapidesa i que no ens els prenguin en el mercat d’hivern o d’estiu. Entre les lesions per un estiu de massa furia i la paradoxa que a la seva posició hi ha ganivetades malgrat que en els fons d’armari tenim una plantilla curta, havia quedat en un segon pla. Cap de setmana de Fermins a la muntanya màgica, perquè dissabte va triomfar al Sant Jordi l’ex Kortatu Fermín Muguruza, que també parla català. “Sarri, Sarri...”