La Meca del barcelonisme

Més enllà de l’exhi­bició fut­bolística davant l’etern rival, la foto­gra­fia dels 15 juga­dors del plan­ter amb el tro­feu s’ha con­ver­tit en la imatge més icònica de la victòria del Barça a la super­copa dis­pu­tada a Jidda. Aquesta loca­li­tat de l’Aràbia Sau­dita, prin­ci­pal via d’accés a La Meca, la ciu­tat santa de l’islam on va néixer el pro­feta Mahoma, també ha estat la porta que ha posat de mani­fest als ulls del món el talent de la Masia. Si per a molts culers, com l’enyo­rat Manuel Vázquez Mon­talbán, el bar­ce­lo­nisme pot ser con­si­de­rat una religió laica, la Masia hau­ria de ser vene­rada com un dels seus san­tu­a­ris. Aquest cen­tre de for­mació ha estat el bres­sol dels envi­ats que han pro­cla­mat i defen­sat arreu el credo fut­bolístic culer mos­trant la seva auten­ti­ci­tat amb tri­omfs que han incre­men­tat el nom­bre de fidels. Entre ells, un Lamine Yamal que, tot i viure a Cata­lu­nya, s’hi va tras­lla­dar per créixer en un entorn més con­tro­lat.

Com passa amb totes les cre­en­ces, la religió bar­ce­lo­nista també té períodes de crisi en què els mals resul­tats gene­ren dub­tes sobre la vera­ci­tat d’allò reve­lat. Ales­ho­res cal tenir paciència, per­se­ve­rar en l’acom­pli­ment dels mana­ments rebuts i refer­mar la fe en la Masia. Perquè, tard o d’hora, tor­narà a sor­gir una nova for­nada de fut­bo­lis­tes que con­fir­ma­ran, un cop més, el fona­ment de la nos­tra espe­rança. En aquest sen­tit, fora bo que, en un futur, el club inclogués la visita a aquesta residència dins del Tour pel museu i l’estadi. Un lloc emblemàtic on els devots culers de tot el pla­neta hau­rien de pere­gri­nar almenys un cop a la vida.