Els futbolistes necessiten continuïtat per mostrar la seva millor versió. És una obvietat com una casa de pagès, ja ho sé, però és que no tothom n’és conscient. En el Barça hi ha dos casos que palesen això mateix: Pedri i Raphinha, que feia temps que oferien un rendiment allunyat del que –s’està veient– podien abastar. Ara, a tots dos els estan respectant les lesions, ho juguen tot perquè Hansi Flick hi creu i són dos dels millors jugadors del mon. No és matemàtic, és clar, s’ha de ser boníssim de sèrie, com ho són ells dos, i també que el col·lectiu acompanyi, com passa en aquest Barça. I hi ha un altre integrant de la plantilla blaugrana que ha d’asseure’s, com a mínim, a la mateixa taula que el canari i el brasiler: Dani Olmo. Perquè no hi ha futbolistes com l’egarenc. És únic. Ningú es mou entre línies com ell: rep sempre ben situat, fa uns controls orientats privilegiats, se sap girar si cal, filtra pilotes i, també, fica gols. Una passada de futbolista. Però li falta continuïtat. Fa un lustre que no aconsegueix fer una temporada jugant de titular més de 20 partits a la lliga. Les lesions li ho han impedit. I, malgrat tot, juga a un nivell altíssim quan està en òptimes condicions, tot i no aconseguir aquesta regularitat. De fet, va quedar 13è en la darrera votació de la Pilota d’Or. Què seria d’aquest futbolista si pogués jugar amb continuïtat? Doncs que, ben segur, rendiria encara millor, que ja és molt dir. Tant de bo que l’obtingui i pugui assolir el seu sostre, que no ha arribat.