Opinió

El dilema de Nanjing

Aquests dies molts mitjans recorden el cinquè aniversari de l’aparició del primer cas de covid a Catalunya. La pandèmia va passar, però cinc anys després el calendari esportiu encara es ressent d’aquella sacsejada. En la campanya atlètica de pista coberta els anys senars s’organitza l’europeu i els parells, el mundial. La setmana vinent és el torn de l’europeu d’Apeldoorn, als Països Baixos, amb la participació de vuit atletes catalans. Excepcionalment, però, aquest any també hi haurà mundial. Per exigències contractuals, World Athletics ha hagut de recuperar el mundial de Nanjing 2020, suspès en el seu dia per la pandèmia, i traslladar-lo a aquest any, només quinze dies després de la cita europea. La conseqüència de tot plegat és que hi haurà una bona pila de renúncies. La santcugatenca Jaël-Sakura Bestué ja ha deixat clar que tancarà la temporada hivernal a Apeldoorn i més tenint en compte que al maig ja es disputa el mundial de relleus a Guangzhou, clau per als velocistes. La migfondista banyolina Esther Guerrero segurament també tindrà la porta oberta del mundial pels seus punts en el rànquing. La decisió final, però, no la prendrà fins després de l’europeu. Si depengués del seu entrenador, Joan Lleonart, segur que hi renunciaria, però la decisió serà de Guerrero: “Tot dependrà de les seves sensacions i motivació. L’Esther és una màquina de competir, però portem molta càrrega i pot passar factura. A l’estiu ja hi ha altres cites molt il·lusionants com l’europeu per equips a Madrid i el mundial de Tòquio.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)