A mi, com a bar­ce­lo­nista, sem­pre em fa il·lusió que el meu equip de fut­bol pre­fe­rit (i fa temps que també dono importància al femení) no només gua­nyi, sinó que jugui d’una manera bonica, cosa que no està renyida amb l’eficàcia. M’atre­veixo a afir­mar que és una il·lusió com­par­tida amb bona part dels bar­ce­lo­nis­tes: no ens agrada per­dre, però, pot­ser a diferència d’altres, tam­poc gua­nyar de qual­se­vol manera. Con­cen­trant-me en l’equip mas­culí, crec que el Barça entre­nat per Hansi Flick ha revi­fat aquesta il·lusió: tot i alguna fase d’incer­tesa i d’ines­ta­bi­li­tat, en aquests dar­rers mesos hem vist un Barça jugant par­tits amb una qua­li­tat excep­ci­o­nal. Hi con­tri­bu­ei­xen molts juga­dors, però tenia ganes de par­lar de Pedri perquè és d’aque­lla mena de fut­bo­lis­tes que m’agra­den d’una manera espe­cial.

Amb una tècnica pre­cisa, que fa que dugui la pilota i esquivi els con­tra­ris amb finesa i elegància, Pedri té una visió del joc llu­mi­nosa i engi­nyosa que fa que trobi forats, i fins inventi pas­sa­dis­sos, que fan pos­si­bles juga­des de gol, arri­bin a cul­mi­nar-se o no. El cas és que, després de la reve­lació ful­gu­rant del seu talent, va pas­sar moments de crisi (i de lesi­ons) acor­dats amb els de l’equip. Ara, con­ver­tit en una peça fona­men­tal d’aquest Barça virtuós, comu­nica un mis­satge per les xar­xes soci­als que ha donat peu a tota mena d’espe­cu­la­ci­ons. Després de reno­var fins al 2030, ha dei­xat anar que no des­carta “entrar en el mer­cat”. Pensa a aban­do­nar el club i així els bar­ce­lo­nis­tes?