No soc algú crític amb la Nations League. Al contrari, acceptant que el futbol de seleccions és un imperatiu, trobo que aquesta competició, que al final el que fa és rellevar els tediosos amistosos entre combinats internacionals, és prou interessant: primer, perquè hi ha un títol en joc que es decideix en una final four que té gràcia; els partits que es disputen, sobretot els que enfronten els equips que juguen a la primera divisió, són estimulants, i, també, perquè dona l’oportunitat a seleccions de menys potencial de disputar grans cites per aquesta via, com va fer Geòrgia en la passada Eurocopa, en la qual va participar gràcies al bon paper que va fer en la Nations League. En aquesta darrera aturada, han tingut lloc els quarts de final del torneig i, realment, tots els enfrontaments que s’han jugat han estat divertits. Les tornades especialment, amb gols a dojo. I és que entre les quatre hi va haver 21 gols, més de 5 per matx. Ara bé, hi ha una cosa que va sobrar i la UEFA faria bé de mirar-s’ho de cara a la propera edició: les pròrrogues. El canvi en la normativa del valor dels gols a fora de casa ha propiciat que en les eliminatòries hi hagi ara més temps extres i aquests quarts de final de la Nations League no van ser cap excepció, amb tres abocades a la pròrroga. Tal com està el calendari d’atapeït, amb la càrrega que acumulen els futbolistes i amb els clubs jugant-se, a aquestes alçades, la temporada, va ser una animalada. No calia.