La setmana que ve es compliran 10 anys des que l’Uni Girona va guanyar la lliga, i els darrers dies, capbussat en l’hemeroteca d’aquest mitjà, em sorprenia la dada que apareixia publicada el dia de Sant Jordi, quan l’equip que aleshores també entrenava Roberto Íñiguez, afrontava el segon dels tres partits de la final amb l’Avenida, amb avantatge i la possibilitat d’alçar el títol. El club, que aquesta temporada celebra el seu 20è aniversari, tenia 400 abonats de pagament. Me’n faig creus, encara. Parlem del 2015 eh, no de quan els petits de la casa ens havíem d’aixecar del terra interrompent el nostre moment lúdic amb què convertíem la saleta –els habitatges tenien saleta i menjador– en una trinxera per canviar la cadena de la televisió. Fa 10 anys.

Sant Jordi era dijous i, en l’edició nacional de L’Esportiu del dilluns 20, amb 40 planes a color, Messi havia fet el gol número 400 amb el Barça, Luis Enrique n’era el tècnic més guanyador en 115 anys (84,6% de victòries) i l’equip femení festejava la lliga amb un empat a 0 a Oviedo perquè l’Atlético també havia empatat sense gols el dia abans. Era la plana 25, la que tancava la secció de futbol.

Jo no hi era, fa 10 anys, a Fontajau. Unes temporades abans hi havia sobreviscut a temps complet i fins i tot en la primera a la Lliga Femenina hi posava la lona publicitària de la campanya d’abonats per omplir la grada. Ni tan sols devia veure el segon partit d’aquella final perquè tenia, i segueixo tenint, avorrida l’evolució de l’esport de la cistella. Què hi farem, posar-hi context i felicitar-ne els responsables.