Opinió

Un Barça adolescent

Aca­bat l’any fut­bolístic culer, és el moment de fer balanç. Amb un tri­plet naci­o­nal inèdit davant el màxim adver­sari al sarró, la nota de l’equip és un excel·lent. Dels dub­tes de l’estiu –entre­na­dor nou i un únic reforç– hem pas­sat a la cer­tesa de dis­po­sar d’un grup de juga­dors per ini­ciar un cicle gua­nya­dor. Tot i això, encara couen els dos minuts que ens van sobrar per poder tor­nar a fer història. Una opor­tu­ni­tat que mai saps quan es tor­narà a pre­sen­tar després de gau­dir d’un esce­nari favo­ra­ble que no es tor­narà a repe­tir: sor­teig ama­ble, clubs impor­tants eli­mi­nats, poca pressió i baixa expec­ta­tiva i fac­tor sor­presa en no ser favo­rit i prac­ti­car un joc arris­cat.

Tan­ma­teix, aquest Barça serà recor­dat pel pro­ta­go­nisme dels joves. Lamine, Pedri i Cubarsí han estat la columna ver­te­bral d’un equip bate­jat com a dream teen. Una expressió emprada per pri­mera vegada per la revista del club l’octu­bre del 2021 per refe­rir-se als fut­bo­lis­tes menors de 22 anys a dis­po­sició de Koe­man: Araujo, Eric, Balde, Fati, Pedri, Gavi, Peña, Nico o Min­gueza. En sen­tit estricte, però, teen es refe­reix a l’ado­lescència, un període de tran­sició a la vida adulta dels 13 al 19 anys i que en la seva dar­rera etapa es pot allar­gar fins als 21. Així doncs, el terme “ado­les­cent” apli­cat al Barça esta­ria més rela­ci­o­nat amb algu­nes carac­terísti­ques pròpies d’aquest moment evo­lu­tiu que no pas amb l’edat. Uns trets de per­so­na­li­tat que, poten­ci­ats per l’aposta arris­cada de l’entre­na­dor, s’han con­ver­tit en el segell de l’equip i han empès els més vete­rans a aban­do­nar la seva zona de con­fort. En des­ta­ca­rem tres: la rebel·lia, la irre­verència i la inconsciència.

Des del pri­mer dia, el con­junt de Flick es va negar a adme­tre el seu paper de com­parsa sense aspi­ra­ci­ons d’aixe­car tro­feus, no va tirar la tova­llola a la lliga després dels mals resul­tats del novem­bre i el desem­bre, ni va dei­xar de llui­tar per remun­tar mar­ca­dors en con­tra. Ha estat irre­ve­rent des­a­fi­ant la jerar­quia fut­bolística esta­blerta i des­ca­rat avançant la línia del fora de joc sense pre­o­cu­par-se del rival, empa­re­llant el mig cen­tre amb el davan­ter con­trari mal­grat la diferència física i ator­gant el pes ofen­siu a un fut­bo­lista menor d’edat. I la inconsciència l’ha dut a bui­dar-se física­ment com si no hi hagués un demà, a bus­car sem­pre un altre gol per aug­men­tar l’avan­tatge, a jugar desin­hi­bit i sense por a la der­rota, a obli­dar els trau­mes del pas­sat i a sen­tir-se capaç de superar amb èxit qual­se­vol adver­si­tat.

Sense aquests atri­buts no estaríem par­lant d’una tem­po­rada de tants èxits i també, per què no dir-ho, diver­tida i esbo­jar­rada. Tot­hom que con­viu amb ado­les­cents sap que t’ho pots pas­sar molt bé, però també que en qual­se­vol moment pots tenir un ensurt. Eti­mològica­ment, ado­lescència ens remet a les carències o man­can­ces, a certa imper­fecció o defecte i, alhora, al crei­xe­ment i la madu­ració. I jus­ta­ment aquí comença el camí que ha de recórrer aquest equip. Per arri­bar a ser un altre Barça d’època –de poten­cial en té–, l’equip ha de dei­xar l’ado­lescència i pas­sar a l’edat adulta reco­nei­xent i polint les man­can­ces detec­ta­des. Un Barça més cons­ci­ent dels seus punts febles i dis­po­sat a tre­ba­llar de valent per mini­mit­zar-los. Cal acon­se­guir un nivell de joc més regu­lar al llarg dels par­tits i de la tem­po­rada, reforçar algu­nes posi­ci­ons, asso­lir el màxim ren­di­ment a l’abril o maig, no sobre­car­re­gar els fut­bo­lis­tes clau, evi­tar que els rivals s’avan­cin i man­te­nir la con­cen­tració durant els 90 minuts. Sem­bla que l’entre­na­dor ho té clar. Ara ha de convèncer pri­mer els juga­dors i després l’afició. Sovint miti­fi­quem l’ado­lescència com una mena de paradís per­dut i sen­tim una certa enyo­rança, però no és l’etapa més fecunda. Forma part del procés de des­co­berta i cons­trucció d’una iden­ti­tat que neces­sita madu­rar per donar un fruit dura­dor.

Feli­ci­tem Luis Enri­que per haver tor­nat a ofe­rir a la Xana, que avui seria una ado­les­cent, una festa com les que tant gau­dia. Allà on sigui s’haurà afe­git a la cele­bració.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)