Es fa difícil entendre per què l'Argentina de Messi no guanya cap títol. La derrota en la final del mundial contra Alemanya va ser més digerible per la gran qualitat del bloc rival que no pas la desfeta contra Xile en la tanda de penals de la final de la copa Amèrica. És evident que Xile té probablement el millor equip de la seva història, amb un porter, Claudio Bravo, que al Barça ha demostrat la seva vàlua. Però sobta que la generació de talent argentina liderada per Messi i que disposa de davanters de gran prestigi, no sigui capaç de guanyar res des que el 2008 es va endur l'or olímpic, un títol menor. Un dels grans dèficits del bloc és que no ha trobat la peça indispensable al mig del camp, en la fase de construcció. A l'Argentina li ha faltat i li falta un cervell, un director d'orquestra que desequilibri en l'aspecte tàctic, un Xavi. La falta de títols amb la selecció és un fet negatiu per a Messi, tot i que no ha de demostrar res. Alhora, però, reforça la proposta futbolística del Barça, que ha sabut i sap rendibilitzar les qualitats del número u i té recursos per minimitzar els efectes dels marcatges més severs sobre la seva gran estrella.

Quant a Xile, ha trencat una barrera psicològica obtenint per primera vegada la copa Amèrica. Bravo va ser l'heroi en la tanda de penals i arrodoneix un curs excepcional, i un exblaugrana,
Alexis, va marcar el penal definitiu.