El debat sobre si la junta ges­tora pot exe­cu­tar el fit­xatge d'Arda Turan men­tre s'està diri­mint el pro­per pre­si­dent de l'enti­tat hau­ria d'haver que­dat resolt pel pes de la lògica. Segu­ra­ment no hi ha una res­posta única i uni­ver­sal però, en el cas del mig­cam­pista, no calia anar amb tants romanços per tan­car una ope­ració en la qual l'altra part tenia pressa i que, d'altra banda, no havia creat cap polèmica entre els màxims favo­rits en la cursa elec­to­ral. S'entén que, en puri­tat, el pre­si­dent de la ges­tora, Ramon Adell, vul­gui man­te­nir una neu­tra­li­tat escru­po­losa per no con­di­ci­o­nar gens les deci­si­ons del futur pre­si­dent, en cas que no fos Bar­to­meu. Però Laporta i els altres can­di­dats tam­poc s'han opo­sat a l'arri­bada del mig­cam­pista de l'Atlético. Con­ge­lar aquesta ope­ració a canvi de posar-la en risc sem­blava, per tant, filar massa prim, però al final s'ha tro­bat la solució de l'opció de revenda a l'Atlético que, un cop accep­tada per totes les parts, és prou asse­nyada. Com a norma gene­ral, però, el Barça no hau­ria de per­dre opor­tu­ni­tats en el mer­cat pel fet d'estar immers en un procés elec­to­ral. Passa al Barça i ha pas­sat en tots els grans clubs que una nova junta direc­tiva no pot apli­car el seu pro­grama espor­tiu fins a la segona tem­po­rada. I avançar les elec­ci­ons no és pos­si­ble perquè s'aca­ben comp­tant els últims dies de juny com un any com­plet. I tam­poc no es tracta d'això.