És estadísti­ca­ment ben com­pli­cat que un afi­ci­o­nat del Barça que vagi a veure un par­tit al Palau Blau­grana i després s'atansi al Camp Nou enca­deni dues decep­ci­ons, com va suc­ceir dis­sabte. L'equip d'hoquei sobre patins, domi­na­dor euro­peu les dues últi­mes tem­po­ra­des, va cedir con­tra el Porto (1-2), un dels altres equips poli­es­por­tius forts del con­ti­nent. Mal­grat que en l'OK Lliga ja havia per­dut algun par­tit al seu feu dar­re­ra­ment, el Barça no per­dia a casa en la lliga euro­pea des del 2008 con­tra el Vic. Amb poc temps per dinar, a les qua­tre de la tarda, l'equip de Luis Enri­que se citava amb el nou i perillós Dépor que pro­posa l'exju­ga­dor Víctor. Amb el 2-0 tot sem­bla­ven flors i vio­les. No hi havia notícies de la gran cam­pa­nya dels de la Coru­nya. Sense fer res de l'altre món i a pesar de la baixa de Ney­mar, l'equip sem­blava sol­vent com sem­pre i no patia. Tenia curi­o­si­tat per veure aquest nou valor del con­junt gallec, el tal Lucas Pérez, a qui sem­bla que del Bos­que ha inclòs en la seva llista de pos­si­bles con­vo­cats amb la selecció espa­nyola i que ja ha mar­cat onze gols en el cam­pi­o­nat de lliga, igua­lant la xifra en quinze jor­na­des que al Dépor havien sig­nat Bebeto el 1992 i Makaay el 2002. La llàstima va ser des­co­brir-lo pre­ci­sa­ment al Camp Nou. Pen­sant en l'immi­nent mun­di­a­let, Luis Enri­que va fer can­vis massa aviat per dosi­fi­car, i l'equip va creure que amb el pilot automàtic ja en faria prou. El tal Lucas i alguns dels seus com­panys –bon debut també del por­tuguès Car­doso– van començar a tro­bar espais i els mur­mu­ris clàssics es van començar a sen­tir al Camp Nou. La des­con­nexió blau­grana va ser exces­siva. Al final (2-2), es van esca­par dos punts ben inne­cessària­ment. Una llàstima després del que va cos­tar adqui­rir avan­tatge res­pecte als equips de Madrid. Cal girar full, ser­rar les dents i mirar de con­que­rir el mun­dial per tor­nar a la com­pe­tició domèstica amb la moral pels núvols. És una pèrdua que empre­nya però que és rever­si­ble.

I el dia encara va tenir un ter­cer epi­sodi: el derbi català Aso­bal con­tra el Fraikin Gra­no­llers. Tri­omf clar del con­junt de Pas­cual, que es pas­seja en la lliga i té més difi­cul­tats a Europa, perquè el nivell, amb el for­mat actual, és ele­vadíssim. La UEFA, que prou feina té amb els seus escàndols, hau­ria de pren­dre nota de la refor­mu­lació que ha fet l'hand­bol amb la seva màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal. De fet, en el dar­rer par­tit jugat a casa, el Barça va clau­di­car con­tra el Kielce polonès. O sigui que en vuit dies, tant el fut­bol, com l'hand­bol i l'hoquei sobre patins van fallar –no van gua­nyar– en par­tits jugats a casa, una altra dada estadísti­ca­ment poc comuna que recon­forta els rivals i els ene­mics interns, però que no és gens simp­tomàtica. La rea­li­tat habi­tual són les victòries. El crèdit, tant del fut­bol com de l'hoquei i de l'hand­bol és encara molt ampli perquè se l'han gua­nyat a pols. No s'ha per­dut res. Calma.