Avui l'Athletic i dissabte l'Atlético. Passar a les semifinals de la copa i donar un cop d'autoritat en la lliga, ni més ni menys que això és el que es juga el Barça en els propers quatre dies. I cap dels dos partits no li resultarà fàcil, tot i l'avantatge aconseguit a San Mamés en l'anada. Pel que fa a l'Atlético de Madrid, sempre és un equip complicat, que lluita totes les pilotes fins al darrer segon i té en la competitivitat i les ganes de guanyar mossegant, el seu millor actiu futbolístic, sense oblidar que també juga molt bé a futbol. Són dos partits decisius, doncs. Ens hi hem d'acostumar, si no ho estem ja, a anomenar partits decisius els que té el Barça. De fet, n'hi queden un grapat, esperem. En la lliga, en la Champions i en la copa en què, al marge del d'avui, hem d'esperar que tingui tres partits decisius més. I és que sense entrar en el tram clau de la temporada, s'ha arribat a la fase en què no es guanyen títols, però se'n poden perdre. Per això va ser tan important la victòria a La Rosaleda.

Recorden el Màlaga de Gracia de la temporada passada i els problemes que va donar al Barça, que no li va poder fer ni un gol? Doncs dissabte el Barça va fer el que havia de fer: tornar amb els tres punts d'Andalusia. D'acord, va ser un partit nefast i el Barça no només no va jugar bé, sinó que va posar en risc el resultat en algun moment del matx. Però va guanyar els tres punts. I com va dir aquest diari a la portada, va mostrar ofici de campió. També Sergio Busquets va deixar clar que les lligues es guanyen en aquests partits. És així, però també es pot dir donant-li la volta. És en aquests partits en què es perden lligues. Benítez, l'exentrenador del Madrid, té ara temps suficient per rumiar on va perdre els punts que van ser definitius perquè l'enviessin cap a casa abans d'hora. En aquest sentit, és ben curiós també com a Madrid funcionen més ràpidament que a la resta del planeta futbolístic. En van tenir prou amb dos partits a casa per declarar Zidane millor entrenador del món. És clar que va ser abans de l'empat de diumenge al Benito Villamarín, que ha deixat el seu equip a quatre punts del Barça i amb un partit menys. No sé si ara mateix continua sent el millor del món, com el venien la setmana passada a Madrid.

Tornant al Barça, aquests dos partits són importants. Cal passar a les semifinals de la copa i el primer pas està fet. Però el Barça no pot sortir a jugar com si l'eliminatòria estigués superada. Caldrà, doncs, un equip competitiu i la intensitat necessària per deixar resolta l'eliminatòria tan aviat com es pugui. Pel que fa a la lliga, una victòria contra l'Atlético no és determinant, però sí important. Queda molta lliga, però si el Barça guanya haurà donat un altre cop d'autoritat damunt la taula. Tindrà més avantatge i cada partit acabat serà un menys per a l'objectiu final. Aquest Barça de Luis Enrique pot jugar malament segons quins partits, però ha de tenir dues idees clares. Hi ha partits que cal guanyar-los encara que sigui jugant malament, com fan els equips campions, i hi ha partits en què cal guanyar jugant bé. Va passar en la primera vota al Vicente Calderón i al Bernabéu i el de dissabte és un d'aquests partits. I de moment els enfrontaments complicats, el Barça els ha superat amb nota.