El torcebraç per obtenir el pastís del bàsquet europeu continua, i cada vegada s'afegeixen més capítols i novetats, personatges nous... com si fos una sèrie amb diverses temporades. La FIBA va tenir ahir una reunió a Mies (Suïssa) amb diverses lligues nacionals en què van explicar com serà la nova Basketball Champions League. En aquesta trobada es va dir que la federació turca –totes estan sota el paraigua de la FIBA, que és l'organisme oficial–, ha decidit que els seus equips juguin aquesta nova competició FIBA, tot i que hi ha un detallet que els va passar per alt: ni el Fenerbahçe ni l'Efes, els dos grans del país, la jugaran. La informació, doncs, no és correcta. S'hauria d'haver dit que la federació turca ha decidit jugar en la FIBA, però no ha convençut tots els equips de fer-ho. Independentment d'aquest fet, hi ha una reflexió. Si en la pròxima Champions League hi ha 32 equips i l'ACB tindrà com a mínim dues places per jugar-la, si per a l'Eurolliga l'ACB tindrà tres places més (Barça, Madrid i Laboral Kutxa) i dimarts a la reunió que es va fer van dir que l'Unicaja, el València i el Gran Canària també tindrien possibilitats de disputar-la en el futur, si la FIBA, a més, té quatre invitacions per donar a clubs, de les quals una pot ser per a un equip de l'ACB i l'Eurolliga en té tres, de les quals una també pot anar a un altre equip ACB i, a més, s'ha de recordar que tant la FIBA com l'Eurolliga tenen una segona competició, la FIBA Europe Cup –fins ara es deia així– i l'Eurocopa –que qui la guanya té plaça per a l'Eurolliga– la conclusió és clara: l'equip de l'ACB que no tingui una plaça per jugar a Europa és ximple. Sembla que hi ha més bitllets que equips! Quant a estructura, l'única cosa que diferencia una competició de l'altra és que la nova Eurolliga tindrà de 35 a 37 jornades i la Champions League, de 14 a 20. La segona opció fa que les lligues domèstiques tinguin més importància i no hi hagi tants partits.