Durant la Festa de l'Esport Català, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reflexionar al voltant de la tradició i l'excel·lència del paisatge esportiu català després que Gerard Piqué i Núria Picas haguessin estat guardonats com a millors esportistes del 2015. Es va referir també a les dificultats que sovint tenen federacions, clubs i esportistes del país pel simple fet de ser catalans. D'exemples en trobaríem molts i no cal anar gaire lluny. Segur, però, que quan va dir aquestes paraules el president encara no era coneixedor de la rocambolesca situació que es va viure diumenge passat durant el cros d'Elgoibar i que aquest diari ja va tractar en l'edició de dimarts. El fet és que un delegat de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), l'espanyol Luis Miguel Landa, va prohibir que les components de la selecció juvenil catalana de cros competissin amb el mallot de la senyera, l'oficial que usa la federació catalana en els campionats estatals des de l'any 2000. La situació va provocar una acalorada discussió entre el delegat i el responsable del combinat català, Manel Fernández. El nefast dirigent espanyol argumentava la seva negativa perquè la federació catalana no està reconeguda per la IAAF, com sí que ho estan la francesa i la italiana, que també competien. La qüestió era no donar visibilitat a les quatre barres. El combinat català ja fa més d'una dècada que és convidat a participar en aquesta prova basca i mai abans havia tingut cap problema. Tot i la intervenció dels organitzadors i els precedents d'anys anteriors, el delegat espanyol no va transigir. Per sortir de l'atzucac i davant la imminència de la sortida, els organitzadors van haver de deixar una altra samarreta a les sis atletes catalanes. Però el problema no estava resolt perquè en el programa de la jornada encara faltaven per competir els components de la selecció catalana d'altres categories; la juvenil masculina, i la júnior tant de noies com de nois. Landa es devia adonar que l'havia vessat, va adduir una trucada de consulta a Madrid i va cedir perquè la resta d'atletes sí que corressin amb l'uniforme oficial de la federació catalana.

És evident que Luis Miguel Landa, exseleccionador espanyol de fons, cros i marató (1988-2012), es va extralimitar en les seves funcions com a delegat de la IAAF i es va deixar portar per la catalanofòbia que corre per alguns indrets del territori espanyol. En els cercles atlètics no sorprèn l'actitud del tècnic, famós pel seu caràcter absolutista i per haver fet durant molts anys la feina bruta a l'etern president de la Federació Espanyola d'Atletisme, José María Odriozola. Se'n podrien explicar moltes anècdotes. Tècnic de la vella escola –havia estat entrenador del lloretenc Josep Lluís Blanco–, ja fa temps que també va caure en desgràcia i no manté cap càrrec en la federació. S'haurà de veure, però, si amb comportaments com el de diumenge a Elgoibar li tornen a encarregar més feines com a delegat. Tornant al discurs del president de la Generalitat durant la Festa de l'Esport, Carles Puigdemont va qualificar el paisatge esportiu del país com a poc corrent. “És excepcional”, va etzibar. I potser per això també genera enveja. I en alguns personatges, fins i tot, urticària.