Fa temps que s'intuïa i ara ningú discuteix que l'Espanyol lluitarà fins a l'últim sospir per salvar-se del descens. Diversos són els factors que han portat els blanc-i-blaus a aquesta fatídica situació. L'arrel de tot ha estat l'economia. La construcció de l'equip es va fer sota la influència del cost zero amb la soga d'Hisenda al coll. Això va obligar a prescindir dels millors efectius: Héctor Moreno, Kiko Casilla, Sergio García i Stuani. Tots ells són una bona mostra de la pèrdua de talent, però sobretot, de l'evaporació de lideratge i la capacitat golejadora. El capità i l'uruguaià van marcar el curs passat 26 gols en la lliga i van configurar un magnífic trident juntament amb Caicedo. Tots tres van elevar la xifra de gols totals a 35. Ara els números de la davantera no s'apropen, ni de bon tros, als registres del curs anterior. L'Espanyol tenia com a virtut reinventar-se, però enguany els relleus triats no han millorat o mantingut el nivell precedent. La davantera és l'exemple més fefaent, però també es pot traslladar aquesta equació a la defensa, ja que no s'han trobat substituts per a Héctor Moreno i Colotto. Ara sembla que Óscar Duarte apunta bones maneres i es pot convertir en el líder necessari per corregir l'hemorràgia que hi ha en una línia de contenció que ha encaixat 48 gols, la segona pitjor de primera. Així les fitxes de dominó han anat caient al llarg de les jornades i per acabar-ho d'adobar el temps ha confirmat que la sortida de Sergio González va ser prematura. Galca, més que millorar l'equip, l'ha carregat de dubtes, i tots els integrants de la plantilla semblen més dolents del que són en realitat. Ara només queda marge per a les heroïcitats i, per dir-ho barroerament, tot es redueix a una qüestió d'ous. On no arribi el joc o la tàctica, caldrà posar-hi testosterona i confiar en la comunió amb l'afició. És l'últim recurs abans de perdre la vergonya. La promoció del club per al partit del Dépor amb l'ouera no hauria pogut ser més adient.