Dilluns comencen els test de pretemporada de la F-1 al circuit de Barcelona-Catalunya (que consti, alcaldessa Colau, que he vacil·lat a l'hora d'escriure Barcelona). El calendari del 2016 té 21 curses, el rècord absolut de la història per glòria dels comptes corrents de Bernie Ecclestone, que ja no mana com abans, però continua sucant a canvi d'inflar amb desmesura incontrolada una bombolla que pot explotar un dia o altre, potser ja sense ell movent els fils. Fins al 2004, la F-1 es mantenia en 16 o 17 curses. Ha creat grans premis en deserts, països sense cap tradició i indrets estrambòtics sense adonar-se que l'interès del campionat es redueix en la mateixa proporció que s'estira el calendari. Potser resulta que no tota la culpa la té la FIA i el reglament tècnic. L'assistència a les pistes cau, l'audiència televisiva –la gran excusa per menystenir l'espectador en directe– també decau i la manera de mantenir el tren de vida és l'escanyament al promotor local. Però tot té un límit, i els primers que el noten són els grans premis tradicionals, de tota la vida, els europeus. La resta, avui hi són i demà plegaran, i tan amples.

Però hi ha un altre problema dels 21 GP de F-1.Si se superposen als 18 de motociclisme, és gairebé impossible que no hi hagi coincidències, sobretot si el desembre, el gener i el febrer continuen sent inhàbils a efectes de la competició. No costaria res començar tres setmanes o un mes abans, amb curses a l'hemisferi sud, on ara tot just s'acaba l'estiu. I tampoc seria sobrer deixar de mortificar l'espectador televisiu (que ara paga, menys que el presencial, però paga) i no vol que li hipotequin un diumenge sencer. L'any passat, sis grans premis de F-1 coincidien amb GP de motociclisme. Com a mínim, amb la decència que no eren curses al mateix continent i els horaris eren compatibles. Perdies tot el diumenge, però ho veies tot. Aquest any, ni això. Torna haver-hi sis coincidències, amb la mala idea (per ser correcte) que el 4 de setembre hi ha el GP de F-1 a Itàlia i el de motociclisme a Anglaterra. Són federacions diferents, però tampoc això ho explica tot. La FIA, que té la F-1 (21 curses) i el mundial de ral·lis (14, però tres ja disputades quan arrenqui la F-1) no ha estat capaç d'evitar quatre coincidències de dates, alguna al mateix continent (F-1 a Àustria i WRC a Polònia, el 3 de juliol). Per no parlar del compromís de no programar cap GP de F-1 el mateix cap de setmana de les 24 Hores de Le Mans, que es trencarà el pròxim 19 de juny, just un any després de la victòria d'un pilot de F-1, Nico Hülkenberg. Les casualitats fa temps que no me les empasso.

El drama per a l'aficionat a la gasolina (i per al periodisme també) pot arribar el 30 d'octubre. antepenúltim GP de F-1 (Mèxic), penúltim GP de motociclisme (Malàisia) i penúltim ral·li del mundial (Gal·les). De bojos. I alguns encara es lamenten que no els dediquen prou planes ni minuts de televisió.