Dilluns comen­cen els test de pre­tem­po­rada de la F-1 al cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya (que consti, alcal­dessa Colau, que he vacil·lat a l'hora d'escriure Bar­ce­lona). El calen­dari del 2016 té 21 cur­ses, el rècord abso­lut de la història per glòria dels comp­tes cor­rents de Ber­nie Eccles­tone, que ja no mana com abans, però con­ti­nua sucant a canvi d'inflar amb des­me­sura incon­tro­lada una bom­bo­lla que pot explo­tar un dia o altre, pot­ser ja sense ell movent els fils. Fins al 2004, la F-1 es man­te­nia en 16 o 17 cur­ses. Ha creat grans pre­mis en deserts, països sense cap tra­dició i indrets estrambòtics sense ado­nar-se que l'interès del cam­pi­o­nat es redu­eix en la mateixa pro­porció que s'estira el calen­dari. Pot­ser resulta que no tota la culpa la té la FIA i el regla­ment tècnic. L'assistència a les pis­tes cau, l'audiència tele­vi­siva –la gran excusa per menys­te­nir l'espec­ta­dor en directe– també decau i la manera de man­te­nir el tren de vida és l'esca­nya­ment al pro­mo­tor local. Però tot té un límit, i els pri­mers que el noten són els grans pre­mis tra­di­ci­o­nals, de tota la vida, els euro­peus. La resta, avui hi són i demà ple­ga­ran, i tan amples.

Però hi ha un altre pro­blema dels 21 GP de F-​1.​Si se super­po­sen als 18 de moto­ci­clisme, és gai­rebé impos­si­ble que no hi hagi coin­cidències, sobre­tot si el desem­bre, el gener i el febrer con­ti­nuen sent inhàbils a efec­tes de la com­pe­tició. No cos­ta­ria res començar tres set­ma­nes o un mes abans, amb cur­ses a l'hemis­feri sud, on ara tot just s'acaba l'estiu. I tam­poc seria sobrer dei­xar de mor­ti­fi­car l'espec­ta­dor tele­vi­siu (que ara paga, menys que el pre­sen­cial, però paga) i no vol que li hipo­te­quin un diu­menge sen­cer. L'any pas­sat, sis grans pre­mis de F-1 coin­ci­dien amb GP de moto­ci­clisme. Com a mínim, amb la decència que no eren cur­ses al mateix con­ti­nent i els hora­ris eren com­pa­ti­bles. Per­dies tot el diu­menge, però ho veies tot. Aquest any, ni això. Torna haver-hi sis coin­cidències, amb la mala idea (per ser cor­recte) que el 4 de setem­bre hi ha el GP de F-1 a Itàlia i el de moto­ci­clisme a Angla­terra. Són fede­ra­ci­ons dife­rents, però tam­poc això ho explica tot. La FIA, que té la F-1 (21 cur­ses) i el mun­dial de ral·lis (14, però tres ja dis­pu­ta­des quan arren­qui la F-1) no ha estat capaç d'evi­tar qua­tre coin­cidències de dates, alguna al mateix con­ti­nent (F-1 a Àustria i WRC a Polònia, el 3 de juliol). Per no par­lar del com­promís de no pro­gra­mar cap GP de F-1 el mateix cap de set­mana de les 24 Hores de Le Mans, que es tren­carà el pròxim 19 de juny, just un any després de la victòria d'un pilot de F-1, Nico Hülken­berg. Les casu­a­li­tats fa temps que no me les empasso.

El drama per a l'afi­ci­o­nat a la gaso­lina (i per al peri­o­disme també) pot arri­bar el 30 d'octu­bre. ante­penúltim GP de F-1 (Mèxic), penúltim GP de moto­ci­clisme (Malàisia) i penúltim ral·li del mun­dial (Gal·les). De bojos. I alguns encara es lamen­ten que no els dedi­quen prou pla­nes ni minuts de tele­visió.