Aquesta afirmació trampa que l'esport i la política no s'han de barrejar no aguanta cap debat mínimament seriós. El que no s'ha de fer és fer trampes, ni que siguin semàntiques. L'esport és política en el sentit primigeni del terme, com ho són totes les activitats que afecten els éssers humans col·lectivament. La resta és xerrameca interessada. Gerard Figueras és el nou secretari general de l'Esport i dilluns va visitar L'Esportiu. No es va amagar que el seu perfil més polític per al càrrec que el del seu antecessor, Ivan Tibau, respon al moment que està vivint el país i, com va explicar, a la necessitat de preparar el sistema esportiu català per al dia de la independència, fixat per al final del mandat del govern del president Puigdemont. L'esport es juga en el terreny de l'esport, però els resultats i els èxits depenen molt directament del sistema esportiu de cada país. El català està en perill per les decisions del govern en els últims anys, tot i ser el que sosté bona part dels èxits de l'esport del conjunt de l'Estat espanyol. La feina de Figueras no serà d'autodefensa, perquè no serveix de res. Serà de mirar al futur.

Javier Tebas diu a la COPE: “L'independentisme té segrestat el Barça.” Que no és veritat, ho sap fins i tot ell. Però encara que ho fos, només podria ser perquè els socis del club ho han volgut, ja que voten el seu president i els seus directius. És clar que això de votar, a Tebas, no és una cosa que el convenci gaire.

El boxejador filipí Manny Pacquiao, fins fa poc campió del món, diu que “els homosexuals són pitjor que els animals” i Nike anuncia que deixa de patrocinar-lo. No només això, sinó que la marca de roba el deixa com un drap brut. Molt bé. Però que quedi clar, també, que són marques com Nike les primeres interessades a patrocinar esportistes perquè ofereixin una imatge que no té res a veure amb la realitat però que, això sí, els ajuda a vendre material esportiu. No està bé l'homofòbia de Pacquiao ni la idealització dels patrocinats per Nike.

Dmitri Tarasov, futbolista del Lokomotiv de Moscou, mostra una samarreta de suport a Putin al final del partit que el seu equip va perdre al camp del Fenerbahçe. El context és la guerra gens freda entre Rússia i Turquia. Els deu partits que li poden caure són pocs.