La copa, el millor invent per popularitzar el bàsquet, va estrenar el 2004 una nova competició: la minicopa, una copa per a nens de 13 i 14 anys. Per mi, un altre encert absolut. Va ser una manera de fomentar l'esport de la cistella entre els joves i de fer-ne partícips els més menuts. Aquella minicopa del 2004 va ser un èxit perquè un tal Ricky Rubio va ajudar a difondre-la. Va ser l'MVP amb unes estadístiques increïbles, mai vistes: 20,8 punts, 31,3 de valoració i fent triples dobles amb més de 10 punts, més de 10 rebots i més de 10 recuperacions amb molta facilitat en cada partit. Des de llavors, però, hi ha hagut 13 MVP amb desenllaços molt diferents: 2004 Ricky (Joventut), 2005 Barbosa (Barça), 2006 Acosta (Barça), 2007 Daniel Martínez (Barça), 2008 Colomé (Barça), 2009 Sans (Joventut), 2010 Bauzà (Joventut), 2011 Real (Joventut), 2012 Pol Vives (Barça), 2013 Doncic (Madrid), 2014 Balciunas (Madrid), 2015 Queeley (Madrid) i 2016 Garuba (Madrid). Dels tretze, només Ricky i Doncic s'han consolidat en l'ACB mentre que Agustí Sans hi ha debutat, però està a cavall del Prat, en la LEB Or, i el primer equip. Pel que fa a la resta, hi ha casos de tot. Des de jugadors que ara estan en la lliga EBA, fins a d'altres que han tornat als seus països, d'altres que són representants, d'altres que treballen en discoteques... Penso que donar MVP, tot i que és una cosa que de cara a l'afició pot quedar molt bé, potser no és gaire oportú per a un nen, perquè el pot marcar. I molts cops, és perquè físicament són molt superiors a la resta. Alguns en edats més que dubtoses. Una dada: dels 1.248 jugadors que han participat en la minicopa en les tretze edicions disputades fins ara, només una trentena han debutat en l'ACB, i d'aquests només Vives (València), Jaime Fernández (Estudiantes), Barrera (Manresa), Ventura (Fiatc Joventut), Díaz (Unicaja) i Pozas (Obradoiro) són en la lliga.