Els súper objectius informatius d'esports dels canals comercials de l'Espanya visigòtica –aquells que presenten l'actualitat com si els presentadors tinguessin una canya fresca a la mà o esperessin un cafè a la barra d'un bar– no van dubtar mai a iniciar una croada, digne de la Santa Inquisició, contra un Rafa Benítez que mai els va caure bé. Desgraciadament per al tècnic, la seva manera d'entendre el futbol (i l'extremada rigidesa discursiva) no s'adaptava a l'estil de la casa blanca (ni dels jugadors ni dels aficionats) i el resultat va ser un autèntic desastre.

Ara bé, el més divertit de tot és que, fins i tot quan ja s'han desfet d'aquest dimoni amb banyes, continuen fent-li vudú i turmentant-li l'esperit. Sense anar més lluny, els informatius de La Sexta van emetre el cap de setmana passat, com a prèvia del Màlaga-Madrid, un reportatge comparant els estils de lideratge de Zizou i Rafa, que, de tan ben fet, segur que ningú va saber de quin costat es posava el periodista: periodisme militant en estat pur. El periodisme de declaracions i contradeclaracions és un mal d'avui a les redaccions (a Madrid i a Barcelona). De fet, el mateix Benítez no dubta a jugar-hi amb algun dard enverinat al seu antic president, Florentino Pérez. El seu problema, i sembla estrany que no ho sàpiga sent de la Meseta, és que els mitjans de comunicació espanyols estan més que còmodes en un context arrauxat com aquest: que Benítez carrega contra el gran mandatari blanc, de cop i volta apareixen declaracions de Materazzi que resumeixen la poc reeixida carrera del tècnic a les banquetes d'aquests darrers anys.

Un context que deixa molt poc marge a la reflexió crítica, a la interpretació acurada i l'anàlisi profunda de la realitat futbolística. El llenguatge de les barres de bar es trasllada als platós de televisió i als videoblogs dels editors, a la manera de treballar la informació. Aquesta subjectivitat honesta amb què hauria de treballar el periodista queda trasbalsada per una militància activa en favor d'uns colors o uns personatges, possiblement en espera de futures relacions clientelars. Mals moments per al periodisme, que a l'Estat necessita una profunda reflexió sobre quina és la seva deriva.