Gianni Infantino és l'home. L'home elegit per succeir Blatter a la presidència de la FIFA. Però, serà l'home que el futbol necessita per dirigir la FIFA? En aquest sentit, està tot per demostrar. I esperem que Infantino tingui la intenció de sorprendre'ns, perquè el màxim organisme del futbol mundial no pot ser de cap manera el que ha estat durant les últimes dècades, en què el negoci del futbol ha crescut en la mateixa proporció que la indignitat dels dirigents. De moment, a Infantino l'han elegit els mateixos que van elegir Blatter, amb uns estatuts, més que reformats, mínimament dignificats democràticament. Res més. I el comitè executiu s'ha renovat forçosament perquè molts han estat inhabilitats. I tampoc no és bon senyal que la primera felicitació al nou president sigui del seu antecessor. Fa pudor de brossa sota la catifa. No fa cap gràcia, tampoc, l'ampliació del mundial de futbol a 40 seleccions. D'entrada, amb vuit seleccions més s'incrementarà la mediocritat del joc i es comprimirà més el calendari futbolístic mundial. No és posar el futbol, els jugadors i els clubs que els paguen al centre de tot: de la FIFA i el negoci.

Infantino ha de tenir clar que la il·lusió només la generarà d'una manera: evitant que es robi més del que ja s'ha fet i amb voluntat de servei. Repeteixo: al futbol, als jugadors, als clubs i, sobretot, als aficionats, que són els que paguen la festa, perquè són els que van als estadis però també els que compren els productes dels patrocinadors.

El Barça presenta el projecte del nou Palau Blaugrana. Fa goig, si és que es pot dir sense entrar en prejudicis partidistes. Però, ja que ho he dit, ho acabo de dir. El Barça que té el millor equip de futbol de la seva història i potser de la història en general mereix tenir el millor camp i el millor pavelló i el millor Espai Barça possible. Per estar a l'altura del moment, els dirigents que els ha tocat conviure amb el millor equip havien d'afrontar la necessària renovació de les instal·lacions. El més fàcil seria seure a poltrona i gaudir del moment que proporciona l'equip. Afrontar el repte de l'Espai Barça és, abans que res, una operació de dignificació d'aquest equip històric. També un servei al soci. Això sí, s'ha d'exigir que es faci bé, que es tingui en compte la història i el que va comportar la construcció del Camp Nou.

Ara bé, el que no mereix l'equip i el club serien uns dirigents que no s'haguessin atrevit a portar el patrimoni al segle XXI.