A pesar del dis­curs redun­dant dels peri­o­dis­tes de verb res­tret i adjec­tiu recal­ci­trant, el Gerard Piqué del moc-moc no és el mateix que el del Peris­cope. Entre el pri­mer i el segon hi ha el trànsit d'aquell nen mal­criat per un tri­plet pre­ma­tur, a l'adult que se sap pri­vi­le­giat i ho gau­deix impúdica­ment per a des­grat dels que anhe­len juga­dors incapaços de defu­gir de l'anal­fa­be­tisme esta­blert.

Segu­ra­ment perquè mai m'ha con­vençut la suficiència dels que rega­len lliçons vitals, tenia ver­go­nya ali­ena quan en Piqué del final del guar­di­o­lisme actu­ava amb la petulància de qui s'ima­gina el món girant el seu vol­tant, i com a con­seqüència d'aquesta pre­sumpció infan­til, passés de gua­nyar un esprint a Cris­ti­ano a patir con­tra qual­se­vol extrem medi­o­cre. Però si ente­nem la vida com un camí gra­dual cap a la gran­desa, no jut­ja­rem la nos­tra història pels errors, sinó per la capa­ci­tat que tenim de pren­dre'ls com a mitjà de crei­xe­ment per­so­nal, i ell, n'ha estat un expert. D'aquesta manera, ha tor­nat a ser el millor i les seves exhi­bi­ci­ons públi­ques no estan fetes amb l'esguard imma­dur de qui es creu l'epi­cen­tre, sinó amb la feli­ci­tat com­par­tida de qui sap que el fut­bol és un mitjà de superació per­so­nal, no una fina­li­tat en si mateix. Per això, a aquests juga­dors expo­sats a fer públics els seus defec­tes juve­nils, se'ls ha d'elo­giar quan apli­quen el noble art de rec­ti­fi­car i mos­tren el trànsit cap a una madu­resa apli­ca­ble a les nos­tres vides.

Quin és el pro­blema? Doncs que la luci­desa, esti­mat Gerard, a Espa­nya és un drama, i tu, en un ambi­ent de juga­dors i segui­dors poc pre­pa­rats per enten­dre El Zoo d'en Pitus a la pri­mera, que tor­nis a ser el millor cen­tral del món crea un sen­ti­ment d'impotència agreu­jat per la teva capa­ci­tat de cons­truir dis­cur­sos amb sub­or­di­na­des. No et diré què has de fer perquè a mi tam­poc m'agrada que m'ho diguin, però m'encan­ta­ria que seguis­sis amb el gest gra­ti­fi­cant de qui viu el fut­bol com un joc i que amb el teu dia a dia, seguei­xis mos­trant que els espor­tis­tes lles­tos dei­xen en evidència els que se sen­ten ata­cats per la seva pròpia ignorància. Ets un refe­rent. Ara sí.