Podria escriure sobre el fet que el partit recent entre el Barça i el Madrid no només em va fer present que el bàsquet és un esport certament imprevisible i canviant com el joc de la botifarra, sinó també per què hi va haver un moment, sense que prengués pròpiament una decisió, en què vaig deixar de veure'l: em posa tan nerviosa que no ho resisteixo. També podria escriure a propòsit de la raó per què tots els barcelonistes teníem una intuïció encertada abans del sorteig a Nyon per als partits dels quarts de final de la Champions: més que pressentir-ho, sabíem que al Real Madrid li tocaria el Wolfsburg o com a màxim el Benfica, de manera que, sense voler menystenir aquests dos clubs, continuaria la tradició per la qual l'equip de l'oligarca Florentino arriba a les semifinals del torneig sense haver-se hagut d'enfrontar a cap gran rival. I també em temptaria esplaiar-me amb la portada de divendres del Marca, que sobre els equips que van entrar en el sorteig dels quarts de final de la Champions, duia aquest títol esplendorós: “Aquí manda España”. Però un ressort intern em mena a ocupar-me de dos episodis de violència relacionats amb el futbol. En tot cas, aclareixo prèviament que, més que considerar que genera violència, diria que el futbol sol ser un símptoma d'alguna cosa socialment podrida.

Visc a prop de les Rambles i he vist multitud d'homes borratxos que, seguint el seu club, fan temps abans no arribi l'hora del partit al Camp Nou. Però una cosa és un aficionat de l'Arsenal amb un got de cervesa intentant parar un taxi com si volgués clavar banderilles a un toro i una altra és una colla de borratxos holandesos que llencen monedes a unes dones que pidolaven a la Plaza Mayor de Madrid i que disfruten veient com s'entrebanquen i ensopeguen per recollir els diners. Més encara, els donaven monedes a canvi que correguessin darrere seu o que s'agenollessin. Com ha sortit una gent així d'un lloc de l'Europa privilegiada? Com es fan aquestes persones que no mostren cap vergonya, cap penediment, ni tan sols cap dubte sobre la seva actitud quan eren increpats pels ciutadans? Ho sabem perquè hi ha imatges d'aquesta humiliació que, tanmateix, provoquen altres preguntes: per què van gravar-se? Per convertir-se en un testimoni d'aquesta infàmia? O per aportar alguna cosa impactant al circ mediàtic?

L'altre cas inquietant és l'agressió soferta per unes futbolistes del Femenino Cáceres en un partit disputat contra El Naranjo de Còrdova en aquesta ciutat. Hi ha fotografies dels cossos de les jugadores extremenyes agredides, que han denunciat que ho van ser per algunes rivals i també per un grup d'espectadors. Però hi ha diferents versions (de fet, dues de contraposades) del que va esdevenir-se. En aquest cas, no hi ha imatges filmades de l'agressió o almenys no les he trobat. No sé si ajudarien a aclarir el cas, però, de totes maneres, també és lamentable.