El ministre d'Esports rus, Vitaly Mutko, ha fet recentment unes declaracions en què criticava els pocs controls antidopatge que, segons ell, es fan als Estats Units en esports com el bàsquet i l'hoquei sobre gel. Mutko va dir: “Fan controls una vegada cada quatre anys, quan arriben els Jocs Olímpics. Ningú fa controls en aquestes lligues (NBA i NHL). Desitgem que els criteris en matèria antidopatge siguin equidistants.” Ja sabem que els polítics expliquen el que els convé i amaguen el que no, i tal com està Rússia amb els casos de dopatge en els últims mesos és fins i tot normal que Mutko intenti engegar el ventilador i explicar al món que el dopatge no és un problema només a Rússia. I té raó, Mutko, però té tanta raó com n'és de manipulador, o d'ignorant, que no sé que és pitjor, amb la seva argumentació. I a més no fa ni mica de cas al seu president, Vladimir Putin, que setmanes enrere deia que el que s'havia de fer amb el dopatge a Rússia era solucionar el greu problema que tenien i no buscar enemics exteriors. Un argument, l'enemic exterior, que és el que esgrimeixen mig centenar d'atletes russos, la majoria marxadors, per demanar a Putin que intercedeixi pel seu exentrenador Viktor Chegin, sancionat a perpetuïtat.

Deia abans que no sabia si Mutko era un manipulador o un ignorant. Perquè em costa creure que el màxim responsable de l'esport d'una de les grans potències mundials no sàpiga que l'NBA i l'NHL, com l'NFL i l'MLB –les lligues professionals dels Estats Units, en definitiva– no estan sotmeses a les normes de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) o de les federacions internacionals de bàsquet, hoquei sobre gel, futbol americà o beisbol. I no ho estan perquè són lligues privades que s'organitzen elles mateixes i que elles estableixen les seves regles. També en dopatge. Què són menys exigents, molt menys exigents, que l'AMA? I tant, però és el que hi ha. Té raó Mutko quan diu això dels controls cada quatre anys, abans dels Jocs, perquè els Jocs es regeixen per les normes de l'AMA i de les federacions internacionals. I si els professionals del bàsquet o de l'hoquei sobre gel de les lligues dels Estats Units volen anar als Jocs –o als campionats mundials, ja saben què han de fer–. Complir les normes d'allà on van a jugar –sigui de dopatge o de no fer passes en el bàsquet–. I ja està.

Aquestes declaracions de Mutko haurien tingut un ampli ressò en la premsa espanyola si s'haguessin fet anys enrere. Només cal anar a l'hemeroteca per veure com s'explicaven els augments de la massa muscular dels jugadors de l'NBA fa uns quants anys. Unes explicacions que es van acabar quan els jugadors ACB van començar a desembarcar a l'NBA. Tan senzill que és explicar que allà les normes són, i ja ho eren abans de l'aterratge de Pau Gasol i companyia, diferents i que el COI, l'AMA i les federacions internacionals no hi pinten res de res.