OPINIÓ
L'últim gran dirigent de l'esport
Era un personatge, l'últim potser d'una generació de dirigents esportius catalans que han marcat època. Sí, tenia la seva part de Samaranch, la positiva, però sempre va treballar a favor de l'esport català, amb el reconeixement internacional de les federacions catalanes i comandant la UFEC com una empresa, buscant recursos quan no n'hi havia. Advocat i empresari, enamorat de Banyoles, nedador, waterpolista i gran directiu de l'esport. De ben jove ja actuava com a mecenes amb la Challenge David Moner. Tenia una gran història al darrere, d'home fet a si mateix, llest com una fura, que va guanyar molts diners i els va saber disfrutar, de convergent de base que va pactar amb qui fes falta, enfrontant-se als seus i convencent republicans i socialistes quan li va caldre perquè entenia que afavoria l'esport català. Era un pactista, però el van destituir de la Federació Catalana de Rem per haver dit el 1965 que els catalans érem “de primera divisió a l'hora de pagar i de tercera a l'hora de cobrar”. I va demanar l'autonomia per a l'esport català el 1977. Conservador i bon vivant, no ha superat la mort de la seva companya de sempre, Gabi, desapareguda fa pocs mesos.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024