La mort de Johan Cruyff ha deixat orfe el barcelonisme. El Flaco ha estat tesi i antítesi en la seva història. La unitat del barcelonisme que alguns, volgudament, buscàvem en el moment que ens ha deixat l'Holandès Volador és una utopia si ens atenem al debat d'ismes que ha generat la seva figura: nuñistes i cruyffistes, laportistes i rosellistes seran irreconciliables. El Barça és gran pels seus èxits i els seus valors. Però es fa petit quan es mira el maximalisme amb què s'ha travat la seva vida social, amb la falta de grisos diversos amb què s'analitzen els diversos episodis de la seva història. El periodisme arrauxat d'aquesta societat líquida, combinat amb la tradició de periodisme esportiu militant que hi ha hagut a Espanya des de finals dels anys setanta, no ajuda a analitzar serenament el que passa més enllà del terreny de joc. Per això, més d'un opta per refugiar-se en el món de la literatura, més valent que aquest periodisme esportiu clientelar, per ajudar a posar llum a les ombres que hi ha en la història blaugrana. Aquests dies previs a Sant Jordi m'ha caigut a les mans Errors en blau i grana, el segon llibre de l'Adrià Soldevila, periodista format a la UVic-UCC. Juntament amb l'historiador Abraham Giraldés, posa al descobert episodis de la història del club que tenen una lectura més complexa que la que moltes vegades ens ha vingut mediatitzada. Errors en blau i grana no és un llibre de crítica fàcil a la gestió dels presidents del club, des d'Enric Martí Carreto i la nefasta gestió que va fer del cas Di Stéfano, sinó que vol esdevenir un conjunt de relats curts, però intensos i ponderats, d'aquells aspectes que el tragí de l'actualitat no ens han deixat comprendre amb amplitud de mires o anàlisi crítica. És un llibre que pinta amb tonalitats de grisos la història culer per fer-ne un relat més complex del que molts han escrit fruit de l'oportunisme. Comprendre el passat per no repetir errors en el futur: aquesta seria la utopia. Crec, però, que la veritable aportació de l'obra és entendre un passat complex per saber analitzar el present d'una manera més acurada. Per anar abandonant, de mica en mica, el periodisme mediterrani més partisà i fer que, fonts i informadors entenguin globalment quin és el seu rol dins de l'arrauxat sistema mediàtic català.