Encara recordo una promesa electoral d'un president del Barça que proposava uns “horaris familiars” amb la mala sort que, un cop escollit, l'equip no parava de jugar a les deu de la nit. Aquella fal·lera de jugar tan tard, perquè les teles ho exigien, ha desaparegut, com a mínim per als clubs de primer nivell. Que li ho preguntin al Betis, el típic equip de classe mitjana amb prou atractiu com per ser escollit reiteradament –n'acumula més d'una desena– per al curiós horari dels partits en obert, dissabte a les 22.05h. El Barça no ha jugat ni un sol partit oficial tan tard aquesta temporada. Té el rècord un duel de quarts de final de copa contra l'Athletic (21.30 h) i n'hi ha quatre més de la mateixa competició a les 21.00 h. La resta, mai més tard de quarts de nou.

Ara resulta que l'horari noctàmbul d'aquell Barça-Athletic amenaça de reproduir-se en la final de copa. Amb l'agreujant que és en diumenge i que provocarà una mobilització massiva d'aficionats del Sevilla i el Barça cap a Madrid. Tots dos clubs s'hi oposen, i han fet un comunicat conjunt contra l'horari fixat a petició de Mediaset, que té els drets televisius i que, segons expliquen els clubs, ni tan sols ha accedit a la petició de reunir-se per parlar-ne. “Els dos clubs exigeixen que la final es disputi a l'hora que ofereixi les millors possibilitats de desplaçament i conciliació laboral”, diu el comunicat. “Qualsevol horari posterior a les 19 h té el rebuig absolut dels dos clubs”, hi afegeix. Com ho hem d'interpretar? És només per deixar constància que ja s'han queixat, o el rebuig absolut i l'exigència volen dir que aniran més enllà? Farien bé de provar-ho, d'insistir en el rebuig i activar l'amenaça. Perquè, si es queden només en el comunicat, faran curt. Més que res, perquè reconeixen que, per més que ho han demanat a la federació espanyola, ni tan sols han aconseguit acordar una trobada. Aquesta és la força que tenen dos clubs de la dimensió del Barça i el Sevilla en la competició principal que organitza la federació espanyola? No els volen ni per fer un dinar plegats i parlar-ne? Si tot acaba en el comunicat, els clubs no em podran treure la sensació que els han pres el pèl. I que no han fet prou per evitar-ho.