L'abril del 2013, l'Estre­lla Roja va fit­xar el tècnic mon­te­negrí Dejan Radon­jic, de 46 anys. I va començar un pro­jecte basat en tres coses: molts ser­bis, molts joves i una cosa inne­go­ci­a­ble, mol­tes i mol­tes hores de feina. Expli­quen de Radon­jic que els seus tècnics aju­dants hi ha nits que no dor­men perquè els demana moltíssima feina. I no és una lle­genda, és la rea­li­tat. Tre­ba­llen moltíssim, ells i evi­dent­ment els seus juga­dors. Només així es pot expli­car que el cone­gut com a Crvena Zvezda hagi arri­bat als quarts de l'Euro­lliga amb pocs diners i sense estre­lles i que hagi plan­tat cara al CSKA. La tem­po­rada pas­sada el seus millors juga­dors, Mar­ja­no­vic (ara als Spurs de l'NBA), Bla­zic (ara al Labo­ral Kutxa), Nikola Kali­nic (ara al Fener­bahçe) i Jenkins (ara a l'Olímpia Milà) van mar­xar i l'equip es va haver de rein­ven­tar. Ho va fer apos­tant per gent del país. No ha estat un camí fàcil perquè durant el camí han hagut de solu­ci­o­nar alguns errors en els fit­xat­ges fent fora Short­sa­ni­tis, Ryan Thomp­son i Marcs Willi­ams. Però els que han arri­bat al seu lloc, com Kin­sey i Miller, han estat encerts. Els estran­gers són mino­ria perquè només hi ha aquests dos forans, jun­ta­ment amb l'ale­many Zir­bes. La resta, de Sèrbia. És una xim­ple­ria anar a bus­car juga­dors fora d'un ter­ri­tori amb tra­dició i molt talent en bàsquet com és el país balcànic. Els de Bel­grad dis­po­sen d'una plan­ti­lla en què hi ha fins a dotze juga­dors nas­cuts més tard del 1990, i l'Estre­lla Roja està aga­fant el relleu d'un Par­ti­zan en hores baixa. El curs vinent tot indica que no serà un dels clubs afec­tats en la nova Euro­lliga, perquè té molt a prop el títol de la lliga adriàtica, en què juga­ran con­tra el Mega Leks. El campió d'aquesta com­pe­tició hi té plaça asse­gu­rada. Més enllà dels èxits espor­tius, el que cal aplau­dir de l'Estre­lla Roja és l'èxit d'una filo­so­fia, d'una manera de fer i de tor­nar a l'essència del bàsquet.