Si el Barça no hagués fet aquella preocupant desconnexió perdent tot l'avantatge de punts que tenia en la lliga, i que era molt gran, estaríem parlant de la manera de celebrar el títol, però ara és tard per lamentar-se del que hauria pogut ser i no és. El cert és que el Barça ha canviat en els dos darrers partits, va golejar escandalosament a la Corunya i ho va fer també contra l'Sporting a casa. Catorze gols en dos partits que han donat ales a Luis Suárez per guanyar la Bota d'Or. Però cal anar en compte. Contra els de Gijón el resultat va ser molt ampli, però el joc no va ser bo en algunes fases del partit. Ara, en la recta final de la temporada, alguns poden pensar que del que es tracta és de sumar punts i prou, per aixecar títols. No els falta raó, perquè en la lliga no hi ha marge d'error i per guanyar-la els blaugrana hauran de sumar els nou punts en joc. I en la copa, a partit únic, pot passar de tot.

No cal posar-se pessimistes, una cosa tradicional en els culers, ni tampoc inflar el pit abans d'hora, cosa que paradoxalment també és molt culer, tot i que no tant com en el cas de l'etern rival. El Barça depèn d'ell mateix i això és una garantia. Però també és una espasa de Dàmocles que li penja damunt del cap. Esgotat el marge d'error amb les derrotes contra el Madrid, la Real Sociedad i el València, ara ha de creure més que mai en les seves possibilitats per guanyar la lliga. Guanyar els tres partits, vaja. I per fer-ho, res millor que jugar com ho ha fet durant una gran part de la temporada: millor que els altres. Per tant tornem a la vella màxima: el més important són els punts, però la millor garantia de sumar-los és jugar millor que els altres.

El Betis, l'Espanyol i el Granada són a primera vista tres rivals assequibles. Però compte, els tres volen guanyar el Barça. El Betis, ja salvat, per arreglar una temporada en què ha patit massa. I l'Espanyol i el Granada, encara ara amenaçats, ja veurem com estaran després de la jornada vinent.Els andalusos necessiten punts i l'Espanyol, que també, sempre vol guanyar el derbi, i més si li cal. Dit tot això, l'anàlisi és molt simple. No hi ha marge d'error i la manera de guanyar la lliga és sumar nou punts.

El Barça, però, no pot ser víctima de cap por escènica. Té un onze molt bo i només haurà d'anar en compte amb els arbitratges, ja que en aquest final de temporada una desconnexió en un partit, és fatal. Per tant ha d'aplicar una filosofia que en les lligues del segle XXI li ha funcionat moltes vegades. Saber-se millor que els altres, però jugar amb la mateixa intensitat o una mica més que el rival. Si corres i lluites més que l'altre, la diferència de plantilla ha de valer per guanyar aquests tres partits, assequibles a priori, però perillosos perquè arriben en les tres darreres jornades.

Fallaran el Madrid o l'Atlético? No cal comptar-hi. Uns perquè jugant malament tenen un potencial ofensiu que els ho resol tot, i els colchoneros perquè tenen aquell punt d'intensitat i ràbia a la recerca de la victòria que els ha portat allà on són, amb un entrenador que lluita fins al darrer segons i una filosofia de futbol molt diferent de la del Barça, però efectiva per guanyar lligues. Dit això, el Barça ho té a les seves mans i si perd la lliga serà demèrit seu.