Si tot hagués anat rodat, tal com els culers més ben acostumats esperaven, el Barça viuria ara immers en aquella tensió tan agradable de la Champions en el seu punt culminant. Si res no s'hagués espatllat, els partits de lliga serien la rutina obligada, amb els càlculs sobre quin dia celebrar el títol com a al·licient principal. I no jugar contra l'Sporting o al Villamarín seria, per a algun jugador, gairebé un premi. En la peculiar i discutible alternança a la porteria, Bravo s'hauria de conformar amb la rutina i Ter Stegen viuria els partits amb majúscules, amb la presència assegurada a la seva segona final de la copa i lluitant per accedir a la segona final de la Champions. Però el conte es va acabar de sobte. I amb l'eliminació al Calderón, l'alemany va quedar arraconat, amb l'única garantia –abans de la lesió de Bravo– de jugar la final de copa. Un revés per a un jugador que ja ha insinuat en més d'una ocasió que té la paciència limitada. És probable que el descans sobtat l'hagi fet rumiar.

De fet, no només han anat apareixent en diversos mitjans els dubtes de Ter Stegen i el presumpte interès d'alguns clubs, sinó fins i tot alternatives que s'hauria plantejat el Barça. Faria bé el club de plantejar-se de debò, si és que no ho té ja prou clar, què vol a la porteria. A Bravo, no se li pot retreure gaire res, però allargar aquest “ara tu, ara jo” no crec que porti enlloc. I per més greu que sàpiga, a vegades s'han de prendre decisions. Amb valentia, amb responsabilitat, amb sentit comú. I amb perspectiva. És clar que a Ter Stegen no se'l pot forçar, ni retenir-lo agafant-se al contracte. És més aviat qüestió de fer-li entendre que no és només l'aposta de futur. És hora d'actuar, i deixar-ho passar, fer com si no hi hagués cap problema, seria permetre's un luxe gens convenient. Amb l'alemany, el Barça té porter per anys. Sense, fa de mal dir què passarà la temporada que ve, d'aquí dues o tres. No cal jugar-se-la. Seria una llàstima que Ter Stegen, amb el potencial mostrat i amb 24 anys acabats de fer, jugués el 22 de maig el seu últim partit amb el Barça.