Competicions de segona?

S'acaba la lliga de pri­mera divisió i, sense cap segona fase –eli­mi­nada fa anys la pro­moció–, els equips tan­quen la para­deta. Tots no, és clar, perquè alguns encara tenen feina, i de la bona. Que­den les tres grans finals, i n'hi ha un que en dis­pu­tarà dues. I en només qua­tre dies de diferència. El Sevi­lla bus­carà dime­cres a Basi­lea el seu ter­cer títol con­se­cu­tiu de l'Europa Lea­gue, con­tra el Liver­pool, i diu­menge llui­tarà con­tra el Barça al Vicente Cal­derón pel de copa. Amb com­bi­na­ci­ons i rota­ci­ons que devien pro­vo­car mal­de­caps no només als encar­re­gats de scou­ting dels rivals sinó també als afi­ci­o­nats engan­xats als jocs que tenen en compte el ren­di­ment dels juga­dors en cada jor­nada, el cas és que Unai Emery ha sabut guiar l'equip en una tem­po­rada irre­gu­lar en la lliga. Lluny de la zona Cham­pi­ons, i amb un sor­pre­nent balanç de cap victòria com a visi­tant en tota la lliga. Tot i això, els anda­lu­sos tor­na­ran a jugar com­pe­tició euro­pea la tem­po­rada que ve, i si gua­nyen dime­cres el Liver­pool seran a la Cham­pi­ons.

En qual­se­vol cas, tot això són efec­tes col·late­rals i futurs. El pre­sent són les dues finals en la mateixa set­mana. Un cara­mel que rela­ti­vitza un tòpic que sen­tim molt sovint. “Ens hem de cen­trar en la lliga; és la com­pe­tició que ens interessa”, diuen molts entre­na­dors quan hi ha eli­mi­natòries de copa. Sí, la com­pe­tició domèstica mana, però no cal llençar les altres. Avui dia, no hi ha plan­ti­lles cur­tes. Més aviat, plan­ti­lles amb juga­dors mar­gi­nats o uti­lit­zats amb comp­ta­go­tes. Una bona gestió no vol dir can­viar deu juga­dors el dia que arriba la copa, sinó tenir l'encert de saber-los com­bi­nar. I obses­si­o­nar-se amb pros­pec­ci­ons de futur no té gaire sen­tit. Hi ha equips que es pas­sen la tem­po­rada fent comp­tes i dis­cur­sos sobre si arri­ba­ran a la zona euro­pea. Per què? Per ser-hi la tem­po­rada següent? I com ho ges­ti­o­na­ran, si hi arri­ben? Voler estar com més amunt en la lliga és l'objec­tiu natu­ral, lògic i indis­cu­ti­ble de qual­se­vol club, només fal­ta­ria. Però no hi ha experiència més bonica per als seus afi­ci­o­nats que viure una final. I a vega­des els que manen se n'obli­den. El Sevi­lla en té dues, i de gros­ses, segui­des. Acabi com acabi, només per la festa que es mun­ta­ran els sevi­llis­tes, ja els haurà val­gut la pena.