La realitat, com diu el tòpic, supera molts cops la ficció. Tots els esports tenen cadàvers a l'armari, però l'hoquei sobre patins sempre te'n té reservada alguna que ni tan sols amb perversitat hauries imaginat. Núñez filtrava fitxatges als diaris quan el Barça o no anava fi o també crec recordar quan l'Espanyol havia de jugar la final de la copa de la UEFA. Una manera de desviar l'atenció. La similitud no és exacta. Però el mètode per aigualir la festa de la lliga portuguesa obtinguda dissabte pel Benfica en circumstàncies ben curioses és vergonyós. El campionat de més qualitat del món, juntament amb l'OK Lliga, es va resoldre a favor del Benfica mentre l'equip es jugava l'accés a la final europea contra el Barça. L'eterna rivalitat entre el Benfica i el Porto estava gairebé decantada a favor dels de Lisboa, que, invictes, tenien un bon coixí de punts. El tema és kafkià, però té un rerefons que s'entendrà de seguida. El Porto va empatar dissabte un partit ajornat a casa seva contra el Valongo (6-6) que va atorgar matemàticament el campionat al seu rival. Si el Porto hagués guanyat, el Benfica hauria pogut ser proclamat campió en la jornada següent. Saben on? Doncs a la pista del Porto. El més vergonyós és que la federació portuguesa va permetre que aquest partit es jugués el mateix dia i a la mateixa hora que el duel europeu contra el Barça.

El Benfica, amb tres catalans, Guillem Trabal, Marc Torra i Jordi Adroher, va guanyar ahir el títol europeu, el doblet del cap de setmana, en un bon partit contra l'Oliveirense, que també té dos catalans, Xevi Puigbí i Albert Casanovas. El bloc de Pedro Nunes té un poder ofensiu brutal i amb dos porters espectaculars. Trabal va estar a un gran nivell en els dos partits i en la semifinal contra el Barça els aficionats del Reus van disfrutar. Primer pel seu idolatrat passat roig-i-negre. I, després, perquè Pedro Henriques, l'abnegat suplent que va sortir exclusivament per aturar els penals de la tanda i que va fer una exhibició, jugarà al conjunt de la capital del Baix Camp el curs vinent. Fitxar pel Reus i eliminar el Barça, tot d'una tacada, no és un mal inici. Una part d'aquests mateixos aficionats van celebrar minuts més tard la lliga de futbol del Barça. No és una crítica. És una constatació que explica part de les singularitats de l'hoquei sobre patins.

Certament, el Benfica té equip titular, un fons d'armari que fa patxoca i un estil de joc. Però també és veritat que els àrbitres el van catapultar cap a la final. L'altre factor decisiu va ser la lesió de Marc Gual. El de Sant Sadurní és un dels jugadors més imprescindibles del Barça actual pel seu lideratge. Des que Gual du la batuta, el Barça és més equip i dissabte se'l va trobar a faltar, sense treure mèrit als seus companys, que van jugar un gran partit contra totes les adversitats. L'equip català va quedar fora en una fase final en què s'ha pogut reiterar una vegada més la força del nostre planter, amb catorze jugadors catalans. A més, amb un convidat sorpresa: el jove de 18 anys del Barça Nil Roca, que va jugar i rendir com un veterà. Un últim apunt nacional: el Vic és l'únic equip que ha batut el campió en tota la competició.