La lucidesa de Barrufet

Lluny dels flai­xos del Palau passa molt més des­a­per­ce­but, tot i que encara té qui li demana una sel­fie recor­dant un pas­sat gloriós amb el dream team de Valero Rivera. Però, el mític por­ter David Bar­ru­fet és un home lúcid, que des d'una posició pri­vi­le­gi­ada com a pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Juga­dors, durant nou anys, i ara a l'estruc­tura del Barça, ana­litza la rea­li­tat espor­tiva del país amb faci­li­tat i pre­cisió.

Enguany, l'hand­bol pro­fes­si­o­nal al Prin­ci­pat ha fet una bona cam­pa­nya, glo­bal­ment. El Barça, amb cinc títols, però també el Gra­no­llers, arri­bant a la final four de l'EHF meres­cu­da­ment i hon­rant un model de club que tre­ba­lla la base i no estira més el braç que la màniga. “No és veri­tat que la lliga espa­nyola sigui poc com­pe­ti­tiva; no és l'ale­ma­nya, però no estem tan mala­ment”, m'expli­cava dins d'un fin­ger de la T1 del Prat. No obs­tant això, sí que és cert que l'hand­bol a Espa­nya ha tin­gut els matei­xos mals que la majo­ria d'esports –més o menys mino­ri­ta­ris, com­pa­rats amb el fut­bol o el bàsquet– han patit en època de vaques magres: falta de patro­ci­na­dors, die­tes a compte de paga­ments i una mala regu­lació del mece­natge.

En l'hand­bol, el declivi del mític Port­land San Anto­nio, o més recent­ment del Ciu­dad Real (després Atlético de Madrid), poden ser exem­ples de com els clubs aca­ben sub­jec­tes a la con­jun­tura o al poder dels mag­nats locals. També l'hoquei sobre patins, que a Cata­lu­nya és una potència, s'ha de plan­te­jar un model de negoci molt més pro­fes­si­o­nal per evi­tar ensurts. “Una cor­recta regu­lació del mece­natge, que n'exclo­gui el fut­bol i el bàsquet, podria aju­dar a donar més com­pe­ti­ti­vi­tat als altres esports, sobre­tot als més mino­ri­ta­ris”, m'expli­cava men­tre viatjàvem, tots dos, a Bada­joz on a ell li lliu­ra­ven el premi espe­cial Patro­cina un Depor­tista, del Grupo ROS. Això, i que “tot espor­tista entengués que val més cobrar menys i tenir un con­tracte que no pas fer-ho en negre”. Cer­ta­ment, l'enco­bri­ment d'hono­ra­ris amb die­tes ha estat una de les cau­ses de certs pro­ces­sos infla­ci­o­nis­tes, en cate­go­ries i esports no pro­fes­si­o­nals (també el fut­bol ter­ri­to­rial), que no han por­tat enlloc. Només a la glòria efímera d'empre­sa­ris locals i la futura fallida dels clubs quan aquests han dei­xat de jugar-s'hi els seus diners.