El Barça ha tancat una altra temporada guanyant i molt, quatre dels sis títols possibles i obtenint per segon any consecutiu un doblet (lliga i copa) com només havia passat dos cops, els anys 1930 i 1931 (Athletic) i els 1952 i 1953 (Barça). Les sensacions futbolístiques són irregulars, perquè el bon joc ha anat de més a menys, però l'esprint final d'aquest doblet ha tret a relluir els valors de grup que continua mantenint aquest vestidor malgrat l'èxit acumulat. I això és un símptoma de bona salut d'aquest equip, però també és una lliçó per al futur immediat, que farien bé de retenir del vestidor fins a la sala de juntes. Perquè tenir bona salut és més fàcil amb alimentació equilibrada, bona higiene, el descans necessari i l'absència d'excessos i cal tenir clar que el Barça, en alguns moments del curs, no ha dedicat tota l'atenció a alguns dels detalls que l'han fet realment gran més enllà del talent. “Lluitem, patim i al final guanyem tots junts”, va emfasitzar Leo Messi a les xarxes socials després de la treballada final de copa contra el Sevilla, potser perquè sap que algunes de les 36 victòries que han fet possible el doblet s'han gestat en la capacitat bestial del trident per marcar diferències (131 gols) més que no pas en les enormes virtuts col·lectives que ha demostrat que té aquest equip. L'equip de Luis Enrique va tocar fons en el sotrac d'abril que es va endur la Champions i quasi tot l'avantatge en la lliga. La derrota amb el València va marcar el punt d'inflexió. L'equip va tornar a créixer, però no en base a un o a tres, sinó al col·lectiu. Mascherano darrere i Suárez davant van ser grans pilars del final de lliga, però quan l'equip els va perdre en la final de copa, van emergir Iniesta, Messi, Piqué... i Alba, i Neymar, i Busquets, i Alves, i Ter Stegen, i Matthieu, i Rafinha... “tots”, i “junts”, com deia Messi, amb personalitat, solidaritat i humilitat. Va ser descarregant el trident que el Barça va guanyar la lliga i va ser desfent-lo (només per lesió) que va guanyar la copa. La temporada, sense dubte, és d'excel·lent, però deixa deures per fer.