Opinió

Onyia, Odriozola i Blanquer

Els esportistes paguen sempre. Els entrenadors, metges i dirigents acostumen a escapolir-se de l'escomesa. Fins quan?

Josephine Onyia és una atleta nascuda el 1986 a Nigèria que l'any 2004 va arribar a Espanya i que el 2007 va rebre la nacionalitat espanyola, seguint els passos d'una altra compatriota, també especialista en les proves de tanques, Glory Alozie, espanyola des del 2001. Onyia és un dels 31 positius en els Jocs Olímpics de Pequín que no es van conèixer en el seu dia i que s'han revelat aquesta setmana un cop s'han conegut els resultats de les 454 anàlisis de les mostres del 2008 que s'han fet ara amb nous mètodes de detecció. Onyia és l'única esportista espanyola que apareix en una llista en què, per exemple, hi ha 14 russos.

Ahir mateix el Comitè Olímpic Internacional (COI) va anunciar que havien trobat 23 positius –de fet, ara en diuen “mostres analítiques adverses”– en mostres dels Jocs de Londres que també s'estan tornant a analitzar i que el procés encara està obert. Per tant, en els pròxims dies anirem sabent els noms de més esportistes implicats.

Josephine Onyia no va guanyar cap medalla a Pequín. Va quedar eliminada en les semifinals dels 100 m tanques, però s'han tornat a analitzar les seves mostres. Per què? Doncs perquè aquest és el cinquè positiu d'Onyia, que està sancionada a perpetuïtat des del 2015. De fet, el positiu de Pequín seria el primer, ja que és de l'agost del 2008 i el primer que es coneixia fins ara era del setembre del 2008. Aquell mes va donar positiu dos cops, per un estimulant –metilhexanamina– i per un anabolitzant –clenbuterol–. La Federació Espanyola d'Atletisme, presidida per José Maria Odriozola, la va exculpar en considerar que la metilhexanamina era un producte “light” i que la quantitat de clenbuterol era “ínfima”. La IAAF no ho va acceptar, i el TAS va sancionar Onyia amb dos anys. Tant Odriozola com Rafael Blanquer, l'entrenador d'Onyia, la van defensar. El novembre del 2010, quan la sanció estava a punt d'acabar, Blanquer va dir a EFE: “No sabem en quines condicions està, perquè quan una persona que és innocent és castigada d'aquesta manera, el cap li marxa de l'atletisme.” Vuit mesos després, Onyia va tornar a donar positiu per metilhexanamina i va rebre dos anys més de sanció. Un nou positiu, l'agost del 2015, ara per un anabolitzant, li va suposar la desqualificació a perpetuïtat. L'octubre del 2015, el València Terra i Mar, el seu club, dirigit per Rafael Blanquer, la va expulsar.

Onyia fa temps que està fora de l'atletisme. Diuen que ningú sap on para. Sí que sabem on paren Blanquer i Odriozola i potser caldria alguna explicació de part d'ells dos. De l'entrenador i el màxim responsable de la federació, i gran lluitador contra el dopatge dels altres mentre feia els ulls grossos amb tot el que tenia a casa –Marta Domínguez, Paquillo Fernández, etc.–. Els esportistes paguen sempre. Els entrenadors, metges i dirigents acostumen a escapolir-se de l'escomesa. Fins quan?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)