L'anomenada undécima, més enllà de discutir la teoria dels vasos comunicants (si el Barça puja, el Madrid baixa), ha reforçat dos conceptes àmpliament acceptats en el futbol. Un és que no cal ser el millor equip d'Europa per guanyar la lliga de campions. L'altre és que buscar la victòria a través del bon futbol és una tria particular, una opció vital, però no l'única, com ho demostren els protagonistes de la final de dissabte passat a Milà. Com va dir Simeone després de la derrota, ningú recordarà l'Atlético perquè va perdre la final, però també perquè el seu futbol no aporta cap plus a l'espectador. Quant al Madrid, res del que ha fet en aquesta competició transcendirà llevat de la xifra màgica, l'onzena orelluda en el palmarès, que no oblidem que s'edifica sobre una final amb dos penals fallats pel rival i un gol en fora de joc concedit per l'àrbitre, sobre una trajectòria afortunada contra rivals de segona fila, sobre vespres de xiulades i peticions de dimissió a Florentino Pérez al Bernabéu, sobre un nou projecte fracassat (Rafa Benítez), sobre una impresentable eliminació en la copa i sobre una temporada discreta pel futbol i pel rendiment d'una plantilla multimilionària. Només que l'àrbitre hagués fet bé la seva feina o que Griezman hagués marcat el seu penal, el madridisme estaria avui obert en canal buscant solucions galàctiques urgents. És una altra opció. No és la del Barça, perquè al Barça importa guanyar, però també importa com es guanya. Per això la seva aposta pel futbol és radicalment diferent; per això en els últims vuit anys goleja el Madrid en lligues (6-1) i també el supera en Champions (3-2), i també per això ara és moment de treballar sense perdre temps per no desviar-se del propi model, que tants èxits i tanta transcendència ha generat en l'última dècada. I això, fonamentalment, inclou potenciar la plantilla, corregir el desequilibri exagerat entre els titulars i la resta i retallar la distància entre la Masia i el Camp Nou, però també necessita evitar fuites com la de Thiago o clàusules escombraria com les de Bartra i Alves.