Amb un any de diferència, el Barça ha vis­cut les dues cares d'una mateixa moneda. L'estiu pas­sat, Pedro va aban­do­nar el club i ara ho ha fet Bar­tra. En comú tenen que tots dos són del plan­ter i que han mar­xat per decisió pròpia, perquè no esta­ven con­tents amb el rol i els minuts de joc que tenien. L'adéu és, doncs, una cosa lògica; el que no té ni cap ni peus és que Pedro marxés tras­pas­sat als 28 anys per 30 mili­ons i Bar­tra hagi sor­tit als 25 per 8. És la diferència entre un negoci rodó i un negoci ruïnós. Sem­pre sap greu que un juga­dor de la casa marxi, perquè el model del Barça es basa en el talent que ve de la Masia i la filo­so­fia de joc que s'hi tre­ba­lla, però al final la rea­li­tat és la que és. Bar­tra va debu­tar fa set anys, ha com­ple­tat al pri­mer equip qua­tre tem­po­ra­des, ha jugat 59 par­tits i ha tin­gut qua­tre entre­na­dors. Ha tin­gut opor­tu­ni­tats, però mai ha tin­gut pro­ta­go­nisme, ni s'ha gua­nyat la con­fiança del tècnic. Agradi o no, la marxa de Bar­tra no és un dal­ta­baix. En canvi, sí que és un pro­blema que marxi a un preu molt per sota del de mer­cat, perquè si la decisió és fit­xar un subs­ti­tut, difícil­ment vindrà un juga­dor del seu nivell per menys del doble d'aquesta quan­ti­tat. Per tant, estem al davant d'una mala gestió, contrària als interes­sos del club. Algú pot pen­sar que els con­trac­tes no ho expli­quen ni ho reso­len tot i és cert. Si el juga­dor hagués pro­gres­sat en lloc d'estan­car-se, hau­ria tin­gut més pro­ta­go­nisme i no hau­ria vol­gut mar­xar. Si els tècnics hagues­sin apos­tat cega­ment per ell més enllà del ren­di­ment, pot­ser avui seria un altre juga­dor. El cas és que la clàusula esca­patòria del con­tracte de Bar­tra és la con­ti­nu­ació natu­ral de la clàusula que va obli­gar el club a pujar-lo al pri­mer equip l'estiu del 2012, fos o no el moment de fer-ho. I l'única raó que explica que el Barça firmi aquests des­propòsits és la por de per­dre el talent que cul­tiva en el seu fut­bol de base. Una por que implica una posició de feblesa a l'hora de nego­ciar. El resul­tat és que el Barça va fir­mar un mal negoci i Bar­tra va sig­nar la como­di­tat de saber que si el pla A no li fun­ci­o­nava, sem­pre tin­dria un pla B. En el fons, un altre mal negoci.