Sa Altesa, la pilota i els ximplets

Sa Altesa Reial Cris­tina Fede­rica Vic­to­ria Anto­nia de la Santísima Tri­ni­dad de Borbón y Gre­cia, de firma “Cris­tina, Infanta de España”, no juga a fut­bol, que sapi­guem, com no és lli­cen­ciat en ciències polítiques Lio­nel Andrés Messi Cuc­cit­tini, que s'inti­tula sim­ple­ment com a “Leo” sota la rúbrica de les pilo­tes que signa.

Temps enrere, una i altre podrien pro­ta­go­nit­zar una més de les innom­bra­bles lle­gen­des des­ti­na­des a adot­ze­nar per acu­mu­lació de men­ti­des la parròquia. És en el regne dels babaus i no en cap altre on les prin­ce­ses són boni­ques i bones per­so­nes; per defi­nició i per eti­mo­lo­gia si més no. Al món de la mul­ti­pli­ci­tat i de la diver­si­tat d'intel·ligències, els prin­ci­pis són valors comuns i el pri­mus inter pares no és el pri­mer sinó el fil que ens har­mo­nitza.

Lluny, doncs, de l'estruc­tura pira­mi­dal encara tan escolàstica, ni la noblesa no es gua­nya per nai­xe­ment ni els ídols no es cons­tru­ei­xen a base de pro­pa­ganda.

Que la senyora lli­cen­ci­ada per la Com­plu­tense basi la seva innocència d'un delicte de frau en la ignorància i en la sub­missió a les deci­si­ons del seu marit és un atac tan gran a la nos­tra femi­ni­tat i a la nos­tra con­fiança en el sis­tema edu­ca­tiu que no hi ha sentència més severa que el nos­tre menys­preu ni con­demna més greu que fer-li gua­nyar la vida perpètua­ment com qual­se­vol de nosal­tres; reso­lució que escriu­ria, ara sí, una excel·lent lle­genda de prin­cesa encan­tada.

Pel que fa al senyor Messi, model lle­gen­dari del pobre enno­blit, en pren­dre el mateix argu­ment prin­ci­pesc (versió “jo em dedico a jugar a fut­bol i no tenia ni idea de con­trac­tes o de per on ana­ven els diners”) engega a rodar l'estratègia publi­citària de la quan­ti­tat ingent de pro­duc­tes que basen la seva cre­di­bi­li­tat en el seu reco­nei­xe­ment, perquè al cap­da­vall resul­tarà que si no el con­dem­nen és que ens tracta de xim­plets.