L'operació Port contra el dopatge en l'esport va complir deu anys el 23 de maig. Deu anys després, encara sabem ben poca cosa de quins esportistes, entrenadors i metges hi havia implicats. I no ho sabem perquè totes aquelles investigacions de la Guàrdia Civil han quedat encallades en la via judicial i no s'ha esclarit to el que hi havia. Uns quants ciclistes van ser sancionats, d'altres no ho van ser però en van partir les conseqüències, així com diferents metges, entrenadors i equips. De noms de sospitosos n'hem anat plens en aquests deu anys, però d'aquells tennistes, futbolistes i atletes que ens van dir que també estaven implicats en l'operació Port no n'hem sabut res més.

L'operació Port es va produir en un moment en què el dopatge no era un delicte a Espanya i per tant no estava castigat penalment a l'Estat espanyol. Per això estem com estem en aquest cas. Només es tractava d'un delicte contra la salut pública i el jutge encarregat no va accedir al fet que s'analitzessin les bosses de sang que es van trobar per identificar quines substàncies hi havia en aquestes i de qui eren. El juliol del 2007, es va arxivar el cas, que es va reobrir el febrer del 2008, es va tornar a arxivar el setembre del 2008 i es va reobrir el gener del 2009. A principis del 2013 es va fer el judici del cas, en què es va condemnar el metge Eufemiano Fuentes i es va exculpar els exdirectors d'equips ciclistes Manolo Saiz i Vicent Belda.

Fa deu anys, hi va haver esportistes que van amagar el cap sota l'ala, però també alguns van intentar donar la cara, reclamant saber la veritat. El mateix que va passar quan es va produir la investigació sobre Marta Domínguez.

Ara novament són els esportistes els que volen saber de qui eren aquelles bosses de sang i l'atleta Jesús España ha iniciat a través de la plataforma Change.org una recollida de signatures per exigir que “se sàpiga tota la veritat sobre el dopatge a Espanya”. España ha explicat que “s'ha de posar fi d'una vegada a les especulacions i demostrar que la lluita contra el dopatge és real”. L'atleta madrileny és contundent: “Els atletes nets mereixem un respecte i els aficionats mereixen no ser enganyats i estafats.”

La iniciativa de Jesús España i els seus companys és lloable, molt lloable, però no sembla que pugui acabar bé. En aquests deu anys, les autoritats espanyoles han canviat la llei antidopatge i l'agència espanyola que se n'ocupa i han dit frases grandiloqüents, però continuem sense saber de qui eren aquelles bosses de sang.

I a sobre, alguns dirigents com el president del COE, Alejandro Blanco, es permeten frivolitzar amb el tema: “Em va fer mal quan em van dir que hi havia un positiu espanyol a Pequín, però quan me'n van dir el nom [Josephine Onyia] no em va fer mal. Estava suspesa a perpetuïtat.” Ni el com, ni el perquè, ni el qui la va ajudar a dopar-se li importen un rave, a Alejandro Blanco.