El drama es va apoderar del Guipúscoa i l'Estudiantes. Els dos equips baixaven a LEB Or. I l'eufòria es va desfermar a Palència i a Melilla perquè pujaven a l'ACB. La frase més repetida: “El Melilla aquest any sí que té els diners per afrontar el cànon per entrar en l'ACB.” Encara ric. Un mes després, tururut violes. Tot queda igual. El Guipúscoa i l'Estudiantes no baixen i el Palència i el Melilla no pugen. Han demanat jugar d'aquí a dos anys pensant que el cànon desapareixerà. Ingenus! També hi havia el cas de l'Ourense, que el curs passat va aconseguir que li donessin una plaça perquè aquesta temporada vinent pogués jugar en l'ACB. Ha tingut un any sencer i tampoc ha assolit el suport econòmic. El bàsquet està mort. Us imagineu l'Alavés o el Leganés, que han pujat a la primera divisió del futbol, renunciant a pujar-hi? Això en futbol no passa. Tants i tants anys dient que el bàsquet és un esport per a intel·ligents i resulta que ho són més els del futbol. Allà ho tenen clar: el penal es llança des dels 11 metres, avui i fa cent anys, els partits són de noranta minuts, avui i fa cent anys... L'únic conflicte és el fora de joc. Pel que fa a la resta, tothom sap les normes. En bàsquet, les normes no serveixen per a res. Fa dues setmanes es va disputar a Sant Adrià la fase d'ascens a EBA. Teòricament, només hi pujava el campió i potser el subcampió. Han passat quinze dies i ja s'ha aprovat que la lliga EBA passarà de 20 a 28 equips i que hi entren tots. I els que havien baixat, es queden. Tot això perjudica la copa Catalunya, que gestiona la federació catalana, perquè els seus millors equips pugen a EBA. El nivell, doncs, baixa i tot és un caos. Encara somio el dia que tots els protagonistes del bàsquet s'asseguin en una taula i deixin de mirar pels interessos individuals i pensin en els col·lectius. Aquell dia, el bàsquet farà un pas endavant. Mentrestant, als que els agrada el bàsquet continuen sense entendre-hi res i els que s'hi podrien interessar, passen i miren futbol. Doncs això, seguim igual...