En bàsquet, tot plegat no té cap sentit

El drama es va apo­de­rar del Guipúscoa i l'Estu­di­an­tes. Els dos equips bai­xa­ven a LEB Or. I l'eufòria es va des­fer­mar a Palència i a Meli­lla perquè puja­ven a l'ACB. La frase més repe­tida: “El Meli­lla aquest any sí que té els diners per afron­tar el cànon per entrar en l'ACB.” Encara ric. Un mes després, turu­rut vio­les. Tot queda igual. El Guipúscoa i l'Estu­di­an­tes no bai­xen i el Palència i el Meli­lla no pugen. Han dema­nat jugar d'aquí a dos anys pen­sant que el cànon des­a­pa­rei­xerà. Inge­nus! També hi havia el cas de l'Ourense, que el curs pas­sat va acon­se­guir que li dones­sin una plaça perquè aquesta tem­po­rada vinent pogués jugar en l'ACB. Ha tin­gut un any sen­cer i tam­poc ha asso­lit el suport econòmic. El bàsquet està mort. Us ima­gi­neu l'Alavés o el Leganés, que han pujat a la pri­mera divisió del fut­bol, renun­ci­ant a pujar-hi? Això en fut­bol no passa. Tants i tants anys dient que el bàsquet és un esport per a intel·ligents i resulta que ho són més els del fut­bol. Allà ho tenen clar: el penal es llança des dels 11 metres, avui i fa cent anys, els par­tits són de noranta minuts, avui i fa cent anys... L'únic con­flicte és el fora de joc. Pel que fa a la resta, tot­hom sap les nor­mes. En bàsquet, les nor­mes no ser­vei­xen per a res. Fa dues set­ma­nes es va dis­pu­tar a Sant Adrià la fase d'ascens a EBA. Teòrica­ment, només hi pujava el campió i pot­ser el sub­campió. Han pas­sat quinze dies i ja s'ha apro­vat que la lliga EBA pas­sarà de 20 a 28 equips i que hi entren tots. I els que havien bai­xat, es que­den. Tot això per­ju­dica la copa Cata­lu­nya, que ges­ti­ona la fede­ració cata­lana, perquè els seus millors equips pugen a EBA. El nivell, doncs, baixa i tot és un caos. Encara somio el dia que tots els pro­ta­go­nis­tes del bàsquet s'asse­guin en una taula i dei­xin de mirar pels interes­sos indi­vi­du­als i pen­sin en els col·lec­tius. Aquell dia, el bàsquet farà un pas enda­vant. Men­tres­tant, als que els agrada el bàsquet con­ti­nuen sense enten­dre-hi res i els que s'hi podrien interes­sar, pas­sen i miren fut­bol. Doncs això, seguim igual...