Torna a haver-hi Eurocopa (com d'aquí poc tornarà a haver-hi un mundial) i és així que les seleccions, entre les quals l'espanyola, tornen a disputar una competició futbolística mentre els seus seguidors agiten banderes, es pinten la cara i criden furiosament. I és així que revénen totes les contradiccions i unes quantes consideracions. Com ser favorable a la selecció d'Espanya quan aquesta impedeix que hi hagi una selecció catalana? D'altra banda, com voler que perdi un equip en el qual juga un futbolista com Iniesta? Per a aquesta pregunta tinc una resposta, que a la vegada comporta una altra contradicció irresoluble, perquè vull que perdi un equip en el qual juga Sergio Ramos, posem per cas significatiu i de manera especial quan, a més, n'és el capità. Però si una viu aquestes contradiccions, resulta divertit que uns quants espanyols (i potser fins i tot molts) en tinguin una de vivíssima amb la presència determinant de Gerard Piqué en la roja. Tan determinant que, fins i tot en les cròniques dels diaris madrilenys i madridistes, llegeixes que el defensa central del Barça ha fet una intervenció excepcional i que la seva actuació és imperial. Tan determinant que, al final d'un partit en què la selecció espanyola va dominar i va crear claríssimes oportunitats de gol contra la República Txeca, Piqué va marcar d'un cop de cap impecable en el minut 86. Que el gran Iniesta faci una centrada precisa i bonica ho poden suportar, però els costa d'empassar que el malvat Piqué sigui l'autor d'un gol que, a més, va ser l'únic. Hi ha imatges de seguidors espanyols a l'estadi de Tolosa de Llenguadoc que mostren que no van celebrar el gol. I podem imaginar-nos tots els comentaris que resumiré en un de molt suau: “Lástima que haya marcado Piqué.” Del fet que Gerard Piqué no només molesta, sinó que ha adquirit una dimensió simbòlica negativa, fins i tot se n'ha adonat el discret Andrés Iniesta, que va aprofitar per vindicar el seu company al final del partit contra els txecs: “Si hi afegim consideracions externes, m'agrada que Piqué hagi marcat el gol de la victòria.”

La selecció espanyola pràcticament està classificada per a la següent fase de l'Eurocopa després d'haver derrotat la turca en un partit en què Piqué va jugar de manera imperial i Iniesta va mostrar novament el seu talent exquisit, la seva visió de joc i la seva capacitat per repartir el joc de la millor manera i per fer millors els seus companys d'equip. Un 3-0 inapel·lable a l'estadi de Niça. I la sensació que la selecció espanyola, fidel al seu estil basat a tenir el control de la pilota i anar-la tocant, ha recuperat la millor versió després del fracàs en el mundial de Brasil. Allò que em temo és que pugui caure de nou en la contradicció absoluta: voler que perdi Espanya i a la vegada voler a contracor que guanyi perquè és l'equip que juga de la manera que més m'agrada. Tinc pendent el cas De Gea.