Les competicions futbolístiques internacionals (Eurocopa i copa Amèrica) d'aquests primers d'estiu han provocat dos comiats significatius: Vicente del Bosque ha renunciat a continuar com a entrenador de la selecció espanyola i Lionel Messi ha anunciat que no jugarà més en la selecció argentina. El primer adéu, de fet, estava cantat i ni tan sols ha estat provocat, sinó més aviat confirmat, per la derrota contra Itàlia que va representar l'eliminació a octaus de final; l'altre té un caràcter més inesperat, però potser no ha d'estranyar si es considera que el grandíssim futbolista arrossega una relació frustrant amb la selecció del seu país que no només es mesura per les derrotes en les finals, sinó per la incomprensió i els retrets constants d'una part de l'afició argentina.

En el cas de Vicente del Bosque, el seu adéu es relaciona amb el d'un equip que, originat amb Luis Aragonés com a entrenador, va reunir una diversitat de jugadors espanyols amb un talent descomunal que, durant quatre anys en què van guanyar dues Eurocopes i un mundial, van desenvolupar un futbol brillant basat en la possessió i el toc virtuós de la pilota i és així que, coincidint en el temps, amb unes característiques semblants a les del Barça de Guardiola. La crisi de l'equip va manifestar-se al mundial de Brasil, amb l'eliminació només de començar, i planava durant la classificació per a l'Eurocopa, però l'equip encara tenia un crèdit que s'ha exhaurit en el pas per una competició que va iniciar creant el miratge d'una recuperació frustrada. Els equips s'acaben, les seves formes s'exhaureixen en una repetició que fa que es converteixin en previsibles si no s'hi introdueixen diferències significatives, els seus jugadors es fan grans i, un cop es retiren o perden vigor, no sempre tenen recanvis renovadors. Era un equip de la selecció espanyola, i a uns quants i quantes ens molestava l'ardor espanyolista i l'exaltació rajoyista que suscitaven les seves victòries, però s'ha de reconèixer que va saber jugar molt bé a futbol.

Diferentment, l'adéu de Messi a la selecció argentina arriba sense que l'equip que abandona tingui al darrere cap victòria d'unes competicions (tres copes Amèrica i un mundial) que va tenir a l'abast. Tan triomfador en el Barça, Messi no ha acabat de guanyar res amb la selecció argentina. Potser perquè no hi ha tingut uns companys semblants a aquells del Barça que, de fet, van contribuir als anys gloriosos de la selecció espanyola. Pel que fa al seu propi rendiment, tan discutit i moltes vegades amb un excés sense misericòrdia, li ha pesat l'ansietat i la responsabilitat. Hi ha països en què el futbol es viu amb una passió perillosa que fa que, amb la derrota,
l'heroi esdevingui una mena de traïdor. A Messi, els argentins l'han posat en qüestió i fins li han arribat a dir de tot. Així és que l'home ha dit que prou i, un cop l'han perdut, li demanen que s'ho repensi.