La igualtat entre les dones i els homes, els nens i les nenes en el món de l'esport hauria de ser un objectiu a assolir. La gran qüestió és com s'hi ha d'arribar. Aquí no hi ha diputats o consellers, a repartir, com en les llistes electorals o els governs. En les grans competicions, com els Jocs Olímpics i els campionats del món o d'Europa, els homes i les dones ja disputen, i mira que ha costat, gairebé els mateixos esports i les mateixes proves. El programa olímpic és quasi igual per a homes i dones. Fins i tot i ha disciplines –natació sincronitzada i gimnàstica rítmica– només per a dones.

On no té sentit buscar igualtat, o paritat, és en les seleccions. No fa gaire vaig llegir un article en què l'autora s'alegrava que, ara hores d'ara, a l'equip olímpic espanyol hi hagi gairebé tants homes com dones i veia la paritat molt a prop.

Si la selecció olímpica espanyola –o la francesa, la britànica o l'alemanya– és alguna vegada paritària serà per pura casualitat. Les normes de selecció estan clares en cada esport i l'esportista que compleix els requisits establerts, va als Jocs. Punt final. I si ho aconsegueixen 120 homes i 100 dones, perfecte. Si són 90 i 130, també, i si són 150 i 50, també. O és que si un comitè olímpic veu que hi ha molts més homes que dones que s'han classificat per als Jocs Olímpics ha de fer fora uns quants homes de l'equip –discriminant-los, al capdavall– per deixar la cosa més equilibrada? Si un país classifica els equips de futbol, bàsquet, handbol i waterpolo masculins, però no els femenins, s'hauria d'aplicar alguna mesura correctora per evitar aquesta major quantitat d'homes a l'equip? Si us plau. Que hi hagi un home més en un equip no vol dir que hi hagi d'haver una dona menys.

Una altra cosa és si es dediquen més diners i esforços i més difusió en els mitjans a l'esport masculí que al femení i que això acabi beneficiant els homes, que tenen més oportunitats, però buscar paritat en un equip olímpic és de bojos. I si al final resulta que un país porta més homes a uns Jocs, però són les dones les que guanyen més medalles, millor. L'èxit de les esportistes femenines, i ho estem veient a casa nostra en aquests últims anys, motiva més noies a seguir el camí.

On sí que es pot exigir la paritat és en les seleccions dels països que van als Jocs gràcies a les invitacions que atorga el COI per poder presumir que hi ha esportistes d'arreu del món. Aquí sí que el COI hauria d'exigir igualtat, ja que, al capdavall, la qualitat dels esportistes en molts d'aquests països no arriba al nivell mínim exigible. Si es tracta d'omplir per omplir, doncs omplim-ho amb el 50% de dones i el 50% d'homes –o el 60 i el 40–. A més alguns d'aquests països són d'aquells que no és que discriminin la dona en l'esport, sinó que la discriminen en tots els aspectes de la vida i aquí sí que el COI hauria de ser molt més exigent del que ho és.