La igual­tat entre les dones i els homes, els nens i les nenes en el món de l'esport hau­ria de ser un objec­tiu a asso­lir. La gran qüestió és com s'hi ha d'arri­bar. Aquí no hi ha dipu­tats o con­se­llers, a repar­tir, com en les llis­tes elec­to­rals o els governs. En les grans com­pe­ti­ci­ons, com els Jocs Olímpics i els cam­pi­o­nats del món o d'Europa, els homes i les dones ja dis­pu­ten, i mira que ha cos­tat, gai­rebé els matei­xos esports i les matei­xes pro­ves. El pro­grama olímpic és quasi igual per a homes i dones. Fins i tot i ha dis­ci­pli­nes –natació sin­cro­nit­zada i gimnàstica rítmica– només per a dones.

On no té sen­tit bus­car igual­tat, o pari­tat, és en les selec­ci­ons. No fa gaire vaig lle­gir un arti­cle en què l'autora s'ale­grava que, ara hores d'ara, a l'equip olímpic espa­nyol hi hagi gai­rebé tants homes com dones i veia la pari­tat molt a prop.

Si la selecció olímpica espa­nyola –o la fran­cesa, la britànica o l'ale­ma­nya– és alguna vegada paritària serà per pura casu­a­li­tat. Les nor­mes de selecció estan clares en cada esport i l'espor­tista que com­pleix els requi­sits esta­blerts, va als Jocs. Punt final. I si ho acon­se­guei­xen 120 homes i 100 dones, per­fecte. Si són 90 i 130, també, i si són 150 i 50, també. O és que si un comitè olímpic veu que hi ha molts més homes que dones que s'han clas­si­fi­cat per als Jocs Olímpics ha de fer fora uns quants homes de l'equip –dis­cri­mi­nant-los, al cap­da­vall– per dei­xar la cosa més equi­li­brada? Si un país clas­si­fica els equips de fut­bol, bàsquet, hand­bol i water­polo mas­cu­lins, però no els feme­nins, s'hau­ria d'apli­car alguna mesura cor­rec­tora per evi­tar aquesta major quan­ti­tat d'homes a l'equip? Si us plau. Que hi hagi un home més en un equip no vol dir que hi hagi d'haver una dona menys.

Una altra cosa és si es dedi­quen més diners i esforços i més difusió en els mit­jans a l'esport mas­culí que al femení i que això acabi bene­fi­ci­ant els homes, que tenen més opor­tu­ni­tats, però bus­car pari­tat en un equip olímpic és de bojos. I si al final resulta que un país porta més homes a uns Jocs, però són les dones les que gua­nyen més meda­lles, millor. L'èxit de les espor­tis­tes feme­ni­nes, i ho estem veient a casa nos­tra en aquests últims anys, motiva més noies a seguir el camí.

On sí que es pot exi­gir la pari­tat és en les selec­ci­ons dels països que van als Jocs gràcies a les invi­ta­ci­ons que atorga el COI per poder pre­su­mir que hi ha espor­tis­tes d'arreu del món. Aquí sí que el COI hau­ria d'exi­gir igual­tat, ja que, al cap­da­vall, la qua­li­tat dels espor­tis­tes en molts d'aquests països no arriba al nivell mínim exi­gi­ble. Si es tracta d'omplir per omplir, doncs omplim-ho amb el 50% de dones i el 50% d'homes –o el 60 i el 40–. A més alguns d'aquests països són d'aquells que no és que dis­cri­mi­nin la dona en l'esport, sinó que la dis­cri­mi­nen en tots els aspec­tes de la vida i aquí sí que el COI hau­ria de ser molt més exi­gent del que ho és.