Demà, quan les selec­ci­ons de Por­tu­gal i de França juguin la final de l'Euro­copa a l'Stade de France, al barri pari­senc de Saint-Denis, es con­su­mi­ran tan­tes men­ti­des que la veri­tat resul­tant, per no plo­rar, fa riure.

Per començar, no és pas veri­tat que els juga­dors dels equips per­ta­nyin a una nació comuna, ni que totes les selec­ci­ons repre­sen­tin els seus estats; com no ho és que tots els com­po­nents d'un mateix equip com­par­tei­xin les cre­en­ces ni que paguin els impos­tos o resi­dei­xin als països que diuen que defen­sen. El mínim que es pot dir és que el gar­buix con­cep­tual d'aquesta Euro­copa és con­si­de­ra­ble, a pesar dels esforços uni­for­ma­dors dels mit­jans pre­te­sa­ment infor­ma­tius que ens les escam­pen, aques­tes men­ti­des, en massa.

Les retrans­mis­si­ons tele­vi­si­ves de Tele5, posem per cas, entes­ta­des a repro­duir l'his­te­risme radiofònic de les emis­so­res madri­le­nyes, no s'estan de reduir les con­fron­ta­ci­ons fut­bolísti­ques a l'enfron­ta­ment entre juga­dors (Bale ver­sus Cris­ti­ano i, demà, aquest con­tra Gri­ez­mann) o naci­ons, rei­te­rant, dijous (i dia­ris afins, ahir diven­dres), que feia 58 anys que Ale­ma­nya no per­dia ofi­ci­al­ment con­tra França.

Hi ha dret que aquesta tendència al reduc­ci­o­nisme trami el dis­curs amb què es trans­met allò que passa amb els matei­xos recur­sos nar­ra­tius de l'estat prebèl·lic de la Pri­mera Guerra Mun­dial? Reco­mano al lec­tor que pugui sos­treure's de les ordres dels ope­ra­dors turístics, que abans d'enxo­var-se a l'immens plató tele­vi­siu en què s'han con­ver­tit els esta­dis, aban­doni els vols dels supo­si­to­ris amb ales i es deixi caure a Péronne, a la vall del Somme, al cen­tre de la bata­lla del Marne, només a 130 km al nord per la mateixa auto­pista que volta l'Estadi de França, hi visiti l'His­to­rial de la Grande Guerre i resol­gui si hi ha dret que, cent anys després, els matei­xos agi­ta­dors encara man­tin­guin els alta­veus que ens ins­tru­ei­xen.