Augurem des d'ara mateix unes quantes polèmiques de caire lingüístic amb Marc Crosas com a protagonista involuntari. La setmana passada, uns dies després d'anunciar-se el seu fitxatge pel Tenerife, ja va ser víctima de la primera quan un periodista, probablement coneixedor de la ideologia independentista del jugador gironí, li va preguntar a través de Twitter si a Mèxic, on Crosas ha jugat i format família els últims anys, havia après el castellà o si, per contra, continuaria parlant en català. El jugador responia: “Et puc contestar en català, castellà, anglès, francès i, fins i tot, en rus. Però no crec que m'entenguessis en cap moment.” Malgrat que la resposta, carregada d'intel·ligència, ja no admetia rèplica, el periodista en qüestió en comptes d'amagar el cap sota l'ala va preferir recrear-se en el seu comentari ridícul i xenòfob amb un seguit de piulades cada una més lamentable que l'anterior. Si dic que Crosas pot ser protagonista de moltes d'aquestes polèmiques és pel caràcter que posa en relleu la seva resposta. No s'amaga de res. La seva reacció em recorda la de Raül Agné quan, sent entrenador del Girona, va abandonar una roda de premsa a Saragossa perquè un periodista local li va tirar en cara que respongués en català una pregunta formulada en el mateix idioma. Sempre passa el mateix. Si la pregunta és en anglès o en italià no passa res. Però si és en català, s'arrufen nassos. O en qualsevol altre idioma de l'Estat espanyol que no sigui el castellà. Segur que tothom deu recordar un episodi semblant amb Gaizka Garitano que va donar per acabada una roda de premsa a Almeria pels retrets d'un periodista per haver gosat respondre una pregunta en basc. En aquell cas, però, cal lloar la reacció impecable del cap de premsa del club andalús en defensa de l'entrenador basc. Així doncs, Marc, sàpigues que en les polèmiques lingüístics amb què et vegis involucrat des d'aquí tindràs el nostre suport.