Escric qua­tre dies després que s'hagi aca­bat l'Euro­copa i ja quasi no en tinc memòria. Sí, la dels fets recents, com ara el nom del campió. Però no memòria emo­tiva. Res no ha com­mo­gut d'aquesta Euro­copa. Cap selecció ha dei­xat cap traça fut­bolística a les nos­tres ànimes. Cap juga­dor ens ha robat el cor. Han dece­but les selec­ci­ons més grans i cap emer­gent ha apor­tat res esti­mu­lant al fut­bol. Pot­ser per tot això, l'aven­tura d'Islàndia ens ha sem­blat fins i tot més del que és en rea­li­tat: un aban­do­na­ment de la irre­llevància amb una digna aposta per un fut­bol valent. De tota manera, gràcies.

El des­co­ne­gut Lin­coln Red Imps de Gibral­tar der­rota 1-0, amb un gol del fut­bo­lista afi­ci­o­nat Lee Cas­ci­aro, el Cel­tic de Glas­gow en la fase prèvia de la lliga de cam­pi­ons. Un petit mira­cle que pro­ba­ble­ment que­darà esbor­rat estadísti­ca­ment en el par­tit de tor­nada, però que con­tri­bu­eix a situar el minúscul ter­ri­tori de Gibral­tar en el mapa fut­bolístic. Un fet, aquest últim, que segur que cou a Espa­nya, per­ma­nent­ment escal­dada per la sobi­ra­nia britànica del penyal. I encara més ara que gràcies al fut­bol té pro­jecció inter­na­ci­o­nal.

La data és un dels fac­tors que deter­mina més l'anàlisi dels pro­ble­mes judi­ci­als o d'altra mena que cada dos per tres afec­ten el Barça. I això ja ens diu molt de quin és el pro­blema de fons. Posem per cas l'afer de can Rigalt, en què el club ara ha de retor­nar el que va ingres­sar per la venda del ter­renys més interes­sos. Una broma de 47 mili­ons. El laude judi­cial deter­mina que en els últims set anys la “pas­si­vi­tat i inacció” del club són la causa de l'anul·lació de la venda. En aquest període, el Barça no ha com­plert les obli­ga­ci­ons con­trac­tu­als que tenia. Fent números, això vol dir l'últim any de Laporta a la pre­sidència i els de Rosell i Bar­to­meu fins ara. Sim­pli­fi­cant, un pre­si­dent se'n desentén perquè estava en el seu últim any i els altres, perquè no era un tracte que hagues­sin fet ells, sinó els seus rivals. Al final, el per­ju­di­cat és el Barça, aquesta vegada per valor de 47 mili­ons d'euros. La con­clusió és evi­dent: la divisió i la con­fron­tació no només can­sen, sinó que sur­ten cares.