El demolidor informe McLaren sobre com feien desaparèixer les autoritats de Rússia els positius dels seus esportistes entre els anys 2011 i 2015 ens obliga a replantejar tot el que fins ara pensàvem sobre el dopatge en l'esport i la lluita que els diferents organismes implicats –Agència Mundial Antidopatge, Comitè Olímpic Internacional, federacions esportives, agències estatals de lluita contra el dopatge, governs...– hi portaven a terme. Quasi tots aquests agents tenen, en algun moment, alguna taca en el seu expedient per haver fet els ulls grossos en algun cas o altre. La Federació Russa d'Atletisme està suspesa per la IAAF per un cas de manipulació de proves en què es va veure implicat l'antic president de la IAAF. De tripijocs de les agències estatals o dels governs, mirant cap a una altra banda quan algun dels seus hi està implicat, en tenim un munt.

El que ara ens explica l'AMA del que passava –ho podem dir en passat?– a Rússia ho supera tot. Positius amagats en controls fora de competició i la gran operació per triomfar en els Jocs d'hivern de Sotxi del 2014 –els que vam anomenar Jocs de Putin–. Canvis de les mostres d'orina que eren al laboratori, violació de les mostres ja segellades... Tot tan inversemblant que semblaria l'argument d'una d'aquelles pel·lícules de sèrie B dels anys finals de la guerra freda, on a Hollywood ens mostraven que, també en l'esport, els comunistes eren molt dolents. El problema és que la realitat supera la ficció.

Supera la ficció i supera tot el que havíem vist fins ara en dopatge. Fins i tot Lance Armstrong o Eufemiano Fuentes semblen aprenents al seu costat.

I també supera, i amb escreix, el dopatge d'estat de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA). El gener del 2015, en un article en aquest mateix espai em preguntava com era que l'URSS havia permès que la RDA fes el que feia en l'esport. Només hi havia una resposta: perquè ells encara ho sabien fer millor. La RDA va desaparèixer, els seus arxius es van obrir i ho vam saber tot, o quasi tot. L'URSS també va desaparèixer però va tornar a emergir la mare Rússia. I els arxius continuen tancats.

A la RDA van saber molt bé com dopar els seus esportistes i que no donessin positiu. Només una atleta va donar positiu en dècades. Llavors es feien els controls que es feien, però els dopadors de la RDA van aprendre a calcular molt bé els terminis en què es podien donar els productes als esportistes per evitar els positius en les competicions. I just abans d'anar a competir els feien controls interns, i si veien que els càlculs havien fallat en un algun cas, doncs deien que l'esportista estava lesionat i es quedava a casa.

Un dopatge d'estat, el de la RDA, que sembla una broma davant el que ara sabem de Rússia, amb positius amagats davant dels nassos de tots els organismes internacionals.