Opinió

Els joves que comencen a destacar

La tradició poliesportiva catalana, malgrat la manca de recursos econòmics no és una cosa que es pugui perdre d'un dia per l'altre

El pre­sent de l'esport olímpic català és als Jocs de Rio de Janeiro. Que­des uns escas­sos quinze dies per a la inau­gu­ració dels Jocs, i l'elit dels espor­tis­tes cata­lans en les dis­ci­pli­nes olímpi­ques que s'han clas­si­fi­cat per anar als Bra­sil aca­ben d'enlles­tir la pre­pa­ració. Un bon gra­pat de cata­lans com­pe­ti­ran a Rio for­mant part de la dele­gació del Comitè Olímpic Espa­nyol, uns quants amb aspi­ració de pujar al podi. Fa 40 anys, des de Mon­treal 76, que són deu edi­ci­ons segui­des dels Jocs Olímpics, que algun espor­tista català gua­nya alguna meda­lla en els Jocs. I des del 1992, quan es van dis­pu­tar els Jocs de Bar­ce­lona, que hi ha algun espor­tista català que és campió olímpic. En les últi­mes edi­ci­ons dels Jocs, els espor­tis­tes cata­lans han tor­nat dels Jocs amb una bona collita de meda­lles.

Tot això és el pas­sat i el pre­sent de l'esport olímpic català. Un pas­sat i un pre­sent del qual podem estar satis­fets, espe­ci­al­ment en les dues últi­mes dècades. I el futur? Quin és el futur de l'esport olímpic català?

Fa de molt mal dir què pas­sarà en alguns esports quan alguns dels il·lus­tres que han mar­cat una època ho dei­xin. Però segu­ra­ment tam­poc no es podia ima­gi­nar, anys enrere, que en algu­nes espe­ci­a­li­tats els espor­tis­tes cata­lans tin­drien el nivell que tenen actu­al­ment. En alguns casos, a favor; en d'altres, en con­tra. No sabem quin serà el futur de l'esport olímpic català. S'ha de tre­ba­llar molt i a molt llarg ter­mini per acon­se­guir resul­tats. A Cata­lu­nya es tre­ba­lla molt, en molts esports. La tra­dició poli­es­por­tiva cata­lana, mal­grat la manca de recur­sos econòmics no és una cosa que es pugui per­dre d'un dia per l'altre.

I en aques­tes últi­mes set­ma­nes, quan estem tots tan pen­dents de Rio, els aspi­rants a futurs olímpics cata­lans ens estan donant mol­tes ale­gries. Sense tenir cap mena de pre­tensió d'exhaus­ti­vi­tat i dema­nant perdó per qual­se­vol oblit, cal des­ta­car que els espor­tis­tes cata­lans han gua­nyat meda­lles en els cam­pi­o­nats d'europa o del món en esports com ara l'atle­tisme, la natació –en pis­cina, sin­cro­nit­zada i aigües ober­tes–, judo, ten­nis de taula i bàsquet. I en les pro­pe­res set­ma­nes hi haurà més cam­pi­o­nats de més esports –indi­vi­du­als o d'equips– en què segur que hi haurà més cata­lans gua­nyant, o llui­tant per pujar al podi. Albert Escrig, Mireia Lapu­erta, Sofia-Xuan Zhang, Ana Gar­cia, Eric Vila­re­gut, Maria Romero, Pol Reta­mal, Aleix Por­ras, Annasse Mah­boub, Sara Gallego, Ari­adna Ariso, Lidia Vigara, Geor­gina Vila­dot, Elia Calvo, Natàlia de la Nuez, Laia Flo­res, Ain­hoa López, Helena Oma, Helena Orts i Iho López són els noms d'alguns dels espor­tis­tes cata­lans que tot just estan començant la seva car­rera i que ja han tas­tat la glòria. El camí és llarg, molt llarg, però l'exem­ple dels que ja van cap a Rio i les seves històries –que uns quants expli­quen a les pla­nes d'aquest diari– els hau­rien d'aju­dar en el que ells faran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)